Dia de mini ports nous

Després d’intentar ahir contactar sense èxit amb la gent  per fer una bona sortida, he sortit sòl cap a la Vall Fosca, que feia dies que no pujava i de pas aprofitar per fer noves pujades.

La primera pujada del dia ha estat la d’Antist, avanç només hi havien 2 kilòmetres asfaltat, però ara ja està tota fins a dalt, un total de 5 km amb un desnivell considerable.

Pujada d’Antist

 

Després de coronar me tirat cap a Castells, surt el desvio dintre de la mateixa pujada a Antist. Aquesta pujada tampoc estava asfaltada, ara són uns 2 km des de l’empalme de la pujada a Antist i uns 3’5 km des de baix.

La 3ª pujada del dia ha estat la més intensa. M’ha sorprés molt perquè sabia que seria dura però no tant; estic parlant de la pujada a Envall, un petit poble que surt des de La Pobleta, una mica més a dalt del cruce cap a Montcortés. Són poc més de 2’5 km al 10%, però l’últim 1’5 km es realment dur, tant que me rebentat i m’ha costat moltíiiiiisim arribar al final.

  Pujada a Envall

 

Després la tornada ha estat una lluita contra el vent fent un total de uns 82 km i 1455 metres de desnivell.

 

Aprofite per comentar sobre el Giro d’aquest any, possiblement la millor volta per etapes que he vist fins ara. Per quì aposteu? jo per ara no tinc cap favorit perquè està sent una cursa molt loca i amb lo que queda tots poden tornar a fallar. De totes maneres si tinc que apostar per algú es per Basso i Nivali, i de espanyols no sé, espere que Arroyo aguante, però ho veig realment difícil que pugui mantindre la renta que té amb lo que queda encara de Giro.

“ 2 setmanes després

El cap de setmana he tornat a l’activitat, i es que des de la Pallaresa no havia tornat a agafar la bici, els motius: el mal temps, la falta de temps i la poca motivació. Aixó ha provocat que tot lo que havia guanyat fent la marxa ho hagi perdut. A part d’uns petits problemes que he arrastrat el cap de setmana he notat que cap a dalt tinc poc ritme i en plà he perdut força, i en quant a fons ho he notat menys, encara que tampoc he fet sortides llargues.

La espectativa per les pròximes setmanes es negativa i no espere millorar el meu rendiment, però ja queda menys per l’estiu per a que tot torne a la normalitat.

FI DE LA PALLARESA 2010

 

Doncs ja s’ha acabat la sexta Pallaresa que faig consecutiva. En vaja fregao que me ficat després de que em liaren alguns del club per fer-la quan jo ja la tenia totalment descartada per aquest any. El dia no podia començar pitjor, només sortir comença a ploure amb certa intensitat, resultat, es retiren uns quants bastants. Nosaltres continuem amb l’esperança de que pararia, però fins a pràcticamnt Sort no para de caure l’aigua i arribem a peu de port ben xops. Aquí, després d’un ritme bastant alt ja cadascú a la seva marxeta ja sense ploure i jo, juntament amb el Mingo, l’Eduardo i l’Eroles fem grupeta. El temps millora i ja anem junts fins a Tremp a bon ritme sense desgastar en excés per poder aguantar en condicions. El tram que més forts hem anat a estat des de Coll de Boixols fins a Tremp que, com encara ens quedaven algo de forces, sobretot al Mingo i a mi, amb col·laboració també de l’Eduardo i algun que agafem pel davant li fotem canya fins a Tremp, resultat del qual ens plantem des del Coll fins a Tremp amb 1h02’, que significa una mitja de 38 km/h.

 

En total 6 h, 155 ppm i 209 watts

 

Acabo content amb el resultat obtingut, l’objectiu era aguantar en condicions tota la marxa i ho he fet sobradament, per lo que a partir d’ara el plantejament es millorar a les pujades i intentar aguantar aquest fons que tinc fins que pugui ja entrenar en serio a partir de finals de juny.

 

També felicitar a tots els del club que cadascú amb els seus objectius a complert i han aguantat el xaparron de sortida. I a la grupeta amb la que he anat dir que ha sigut un plaer fer una marxa amb gent del club i compartir l’aventura junts.