Fa molt de temps, molt, que no actualitzo el blog, però la participació a aquesta marxa francesa ben bé ho mereix. Un recorregut de 138km i 2900m de desnivell amb la pujada enlllaçada als ports de Col d’Azet, Col de Peyresourde i Col de Balés, dona per molt.
“M’aixeco a les 4 del matí per sortir cap a Izaourt, d’on es donaria la sortida. Arribo a les 6.30h, tinc una horeta per agafar dorsal, preparar-me, etc. El dia està gris, hi ha molta boira i sembla que avui el sol no ens acompanyarà, però espere que no plogui. A les 7h30’ es dona la sortida i comença la meva primera marxa de carretera d’aquesta temporada. Sembla que la boira que hi ha és de la que cala, el terra està moll i si tot segueix així hi haurà que estar al tanto a les baixades dels ports.
El primer tram és fàcil, plà picant amunt que amb el grup es fa molt bé, tot i no anar massa còmode; suposo que l’haver dormit poc i el mal temps ho provoquen, però encara queda molt. Res més a destacar fins a Sant Lary, 50 km que els fem amb 1h26’ a 141 ppm. Però aquí s’acaba la tranquilitat i comença el primer port, l’objectiu es acabar entre els 10 primeres, així que he d’estar atent i col.locar-me bé per afrontar la primera ascenció del dia, el Col d’Azet de 12km al 6’7%. Aquí ja es puja a tope i als primers kilòmetres ja marxen 4 per davant impossibles de seguir i després quedem un grupet de 7 tios amb els que sembla m’hauré de barallar. Però sembla que aquest grup em porta amb el ganxo i a dures penes els puc seguir, i això que vaig a tope. Poc a poc em vaig despenjant fins que aconsegueixo estabilitzar el desventatge en 20-25”. Estic a la 11ª posició i si vull fer top ten em sembla que tocarà jugar-me-la a la baixada amb el terra moll. En efecte, corone i em tiro a saco cap avall i en poc més d’un kilòmetre ja els tinc, baixen amb precaució i llavors pense que el millor és no parar i treure’ls avantatge per poder tindre una mica de marge al següent port ja que segurament em tornaré a quedar. Així ho faig, i després d’una sortida de pista sense conseqüencies arribo a baix amb distància suficient per jalar i beure algo tranquilament.
Ens tornem a reagrupar i comença la segona ascenció, el Col de Peyresourde de 9.5 km al 6’9%. Aquí més del mateix, he de fer una pujada a tope altra vegada perquè el grup marxa…i marxa…va a tocar patir molt però no he de tirar la tovallola. Aquí el grup si supera els 30” de diferència, encara que a la part final aconsegueixo reduir la diferència una mica, però la baixada del port és molt fàcil i a pesar d’estar mullada la carretera i baixar a més de 70km/h en algun tram no els veig, sort d’un del grup del davant que havia caigut que em torna a passar i podem baixar una mica més ràpid.
La meva sorpresa és que només girar la curva que comença el port de Balés els tenim ahí mateix, a 5 segons, ole!!!! tornem a estar a la pomada. Port de Balés: 15’5km al 5’9%. Continuo estant a la 11ª posició, pèro les meves estadístiques diuen que sempre acaba petant algú(espere no ser jo). Sé que la primera part és dura però després hi ha una part que suavitza bastant i per tant hi ha que intentar aguantar aquests primers kilòmetres, però impossible. A les primeres rampes ja es nota el desgast i peta el primer, ja soc top ten!!! amb altres 2 que també ja van justos intentem no perdre massa temps amb els altres que marxen davant. Jo també vaig molt just, muscularment les cames comencen a avisar-me de que no queda gaire gasolina, però hi ha que seguir. A mesura que anem pujant veig que el grup de davant no se’ns marxa gaire i a als descansillos intentem apretar per apropar-nos, però la meva sorpresa és que a la que em dono compte vaig sol, ja vaig el 8é i apropan-me al grup, això em puja la moral perquè veig que no soc jo l’unic que va en les últimes. Arribo a apropar-me a 20” i al 3er inclús l’arribo a veure una mica més a munt, però a falt de 3 kms per coronar se m’acaben les piles, ara si que queda patir de veritat(i que collons porte fent fins ara…) si no vull perdre tot el guanyat. Per darrere ja els tinc una mica lluny i per davant si aconsegueixo no tornar a perdre massa baixant els puc agafar, sé que avui em trobo molt bé baixant amb aigua i ho he d’aprofitar. A punt de coronar veig que per davant també es trenca el grup i això em pot anar bé per agafar als cadavers, així que després de 50 minuts agonics per pujar aquest port em tiro “a tumba abierta” amb boira sense visibilitat, carretera estreta i el terra moll. Estic disfrutant com mai a les baixades amb aigua i avui és el dia de fer resultats baixant, així que a tope. Estic fent molt bé les curves, anticipant bé i apurant al màxim, inclús arribe a veure al contakilòmetres els 70km/h!!! i em trobe al primer cadaver, el passo sense complicacions…continuo baixant i arribo a passar a 2 més col.locan-me a la 5ª posició, però ja estic quasi baix del port i no em dona temps per treure massa distàncies. Ara ja només queden uns 15 km amb baixada suau on s’ha de pedalar i passa lo previst, m’agafen 2 per darrere, però un es queda en un repetxo. Ara ja quede amb el gabatxo i junts fem relleus a tope fins a meta, on una errada meva a una rotonda em deixa a la 6ª posició. Per fi passo per meta fet caldo i amb l’objectiu complert, 6é genreal i 3er de la categoria 30-39 anys.”
D’aquest resultat vull destacar 2 coses: una és que he sapigut patir a tope durant les últimes 3 hores ja que no he pogut descansar ni a les baixades, ni tampoc hi havia plà entre ports per amagar-me a roda, però sobretot he sapigut mantenir la concentració i a pesar de que veia que potser no podria aconseguir l’objectiu top 10 no me donat per vençut. I segona que sempre no s’aconsegueixen els resultats només pujant, no el més fort guanya, sino que les baixades són molt importants i la habilitat també compta al ciclisme; si no haguès sigut per les baixades pot ser hagués fet l’onzé.
I això el lote que m’han donat al podi per fer 3er de la categoria
