Els ciclistes a vegades no estem molt bé, i avui ha estat un d’aquells dies que si un posa coneixement millor m’hagués quedat a casa. Havia de sortir al matí, però me s’ha fet una mica tard i he decidit sortir a la tarde aviat, tot i que anunciaven aigua. Doncs a les 15.30h ja estava pedalant i el temps encara era bo, he pensat “segur que em mulle, però serà alguna tormenta de 10 minuts i en tornaré a secar”. Tampoc he agafat el movil perque com tenia clar que em mullaria per evitar que me s’espatllés, i també he pensat “segur que avui que no l’agafe em pasa alguna cosa”, doncs així ha estat.
He anat cap a fonllonga i arribant a dalt es on ha començat a ploure. He tirat una mica cap avall per veure si mentre passava una mica de temps parava de ploure pel darrere meu. A sobre i punxat i es quan he decidit girar-me perquè no portava més recanvis. Ja tota la baixada plovent inclús he hagut de parar avanç per evitar la tromba d’aigua que caia per la Baronia, i a la que ha parat una mica he aconseguit arribar al restaurant i allà me refugiat una estona llarga, quasi 30 minuts. Continuava sense parar de ploure i tronar, però com que ja estava fart d’esperar i havia amainat una mica em tiro altra vegada cap a Tremp.
La sorpresa del dia seria al cruce de Llimiana, he tornat a punxar i ja no tenia càmares ni mòvil per trucar. Així que he intentat arrivar inflant la roda cada dos per tres però imposible. Al final, emplenant la coberta d’herba per no fotre massa la llanta he estat 9 km pedalant fina arrivar a Tremp.
Tot una aventura que m’ha costat quasi 5 hores per fer 70 km, una mullada de campeonat, 2 càmares que fotre a la brossa i una coberta que també cambiaré.
Aquesta segur que serà la sortida de l’any sense dubtes
1 comentari:
T'he vist al marxar, pero la veritat no he pensat mes amb tu. Quina "odisea", una tarda per emmarcar. Pero que l'anim no decaigui.
Joan Vilanova
Publica un comentari a l'entrada