Durant aquesta època als ciclistes ens dona per fer altres esports, a uns els dona per nadar, altres per correr a peu, altres per caminar, etc, o inclús una mica de tot. Jo seguint la filosofia de l’any passat volia caminar una mica, però van passant els dies i pràcticament no ho he fet, tret de 4 ó 5 i poc rato. El que si que no he fet es parar del tot, sortint els caps de setmana, ja sigui amb BTT o carretera, i entre setmana un dia de rodillo. Avui tenia al cap fer la meva segona pujada a Sant Corneli, tot i que pràcticament no havia caminat res i a sobre volia baixar d’1 hora, ja que l’any passat vaig pujar amb 1h10’ aproximadament. Doncs he deixat el cotxe a prop de la Font de la “O” i cap a munt. Des d’un principi he anat caminant rapidet i quan ja estava una mica calent als mini descansillos també he aprofitat per correr una mica. Ja quasi al final que he vist la creu i la caseta ja si que he corregut per baixar el temps lo més possible. La meva sorpresa ha estat quan al mirar el crono he fet 51’54”, ole!!!!! jo més content que unes Pasqües. Per la baixada he tingut companyia, el Santi Pellejero, que m’ha passat pujant i a dalt m’ha esperat per baixar junts, la meva perdició. Jo volia baixar de trankis però com que això d’anar de trankis no està a la meva sang me animat a baixar corrents amb ell(fins que el cuerpo aguante). Al principi bé, tot i que aquest any no he corregut ni un sòl dia, però poc a poc me s’han anat carregant els quadriceps fins que al final de poc més i no arribo a baix, els tenia més durs que pedres i no podia a penes frenar i a sobre m’han sortit 2 ampolles que m’han donat una mica pel sac. El temps de la baixada 36’47”, no està tampc gents malament. D’aquesta sortida de ben segur que m’en recordaré durant un bon temps, però molt satisfet de poder portar aquest ritme i em dona ànims per fer-ne alguna més d’aquest tipus.
