Bon record!

Avui a la bústia me trobat una sorpresa, un sobre que ja ni pensava en ell. A dintre venia el diploma de la marxa “Lagunas de Neila” i un cd amb les fotos i un video de 25 minuts. El diploma, molt currat, de ben segur que l’enmarcaré o el penjaré a la vista per recordar aquell dia tan especial.

Pretemporada

Uf quan dies sense actualitzar i quantes coses han passat, no penseu que he parat d’entrenar com he fet algun any, o més ben dit, la majoria d’anys. Al novembre vaig començar oficialment la pretemporada afegint una novetat molt important, el gimnàs, que feia uns 9 anys que no el tocava. També un canvi respecte l’any passat es que aquest any gairebé no he caminat res, només un Sant Corneli i poc més. En quant a la bici gracies a no haver parat, sortint els caps de setmana a l’octubre, m’ha fet que la forma no hagi baixat en picat i m’hagi mantingut en un nivell acceptable. Una altra novetat ha estat la compra del Garmin 500, un aparell molt ben parit tant per entrenar com per fer un bon seguiment dels entrenos, cosa que m’ha fet saber amb molta facilitat les hores de cada activitat que he fet des de que el tinc. Us deixo les dades del mes de novembre:

• Dies d’entreno: 19
• Hores d’entreno totals: 31h. Repartides en:
• Caminar: 1h
• Rodillo: 7h
• MTB: 3h30’
• Bici carretera: 10h
• Gimnàs: 10h

Sant Corneli 2

Durant aquesta època als ciclistes ens dona per fer altres esports, a uns els dona per nadar, altres per correr a peu, altres per caminar, etc, o inclús una mica de tot. Jo seguint la filosofia de l’any passat volia caminar una mica, però van passant els dies i pràcticament no ho he fet, tret de 4 ó 5 i poc rato. El que si que no he fet es parar del tot, sortint els caps de setmana, ja sigui amb BTT o carretera, i entre setmana un dia de rodillo. Avui tenia al cap fer la meva segona pujada a Sant Corneli, tot i que pràcticament no havia caminat res i a sobre volia baixar d’1 hora, ja que l’any passat vaig pujar amb 1h10’ aproximadament. Doncs he deixat el cotxe a prop de la Font de la “O” i cap a munt. Des d’un principi he anat caminant rapidet i quan ja estava una mica calent als mini descansillos també he aprofitat per correr una mica. Ja quasi al final que he vist la creu i la caseta ja si que he corregut per baixar el temps lo més possible. La meva sorpresa ha estat quan al mirar el crono he fet 51’54”, ole!!!!! jo més content que unes Pasqües. Per la baixada he tingut companyia, el Santi Pellejero, que m’ha passat pujant i a dalt m’ha esperat per baixar junts, la meva perdició. Jo volia baixar de trankis però com que això d’anar de trankis no està a la meva sang me animat a baixar corrents amb ell(fins que el cuerpo aguante). Al principi bé, tot i que aquest any no he corregut ni un sòl dia, però poc a poc me s’han anat carregant els quadriceps fins que al final de poc més i no arribo a baix, els tenia més durs que pedres i no podia a penes frenar i a sobre m’han sortit 2 ampolles que m’han donat una mica pel sac. El temps de la baixada 36’47”, no està tampc gents malament. D’aquesta sortida de ben segur que m’en recordaré durant un bon temps, però molt satisfet de poder portar aquest ritme i em dona ànims per fer-ne alguna més d’aquest tipus.

Transisquella 2011

Aquestes últimes setmanes han estat de sortir amb la bici per plaer i intentar allargar una mica la baixada de forma, sortint els caps de setmana i un dia entre setmana. Però sobretot tornar a reencontrarme amb la BTT ha estat la nota més significativa, ja que des de que l’any passat al setembre vaig fer la Trempedalada i degut al mal resultat que vaig tenir estava sense motivació de tornar a agafar-la. Aquests dies que l’he anat tocant he tornat a disfrutar, cosa que m’ha portat a tornar a fer una marxa de BTT, en aquest cas la Transisquella, amb la companyia Trempolina de Dedoctor, l’Albert Cabrera, Roberto Gil i l’Àngel Martin.

La prova es perfilava ràpida amb només 45 km i amb pujades curtes. Per començar bé me ficat al grup capdavanter i hem fet un trenet molt bo fins que han començat les primeres pujades on me quedat el 5é a poca distància del quart i del sisé. Després un company del CC Pardinyes m’ha passat i hem enllaçat amb el quart que també era del CC Pardinyes. He estat amb ells una bona estona patint de valent a més de 180 ppm fins que al km 25 ja m’han començat els primers amagos de calambres i ja he tingut que aixecar el peu. A partir d’aquí un calvari perquè anava totalment encalambrat per tot arreu i he hagut de gestionar molt bé les forces per poder arribar a meta (que no les tenia totes). El que anava 6é m’ha passat i a partir d’aquí a intentar que no hem passés ningú més, però semblava que portava bastant marge amb els del darrere i  això m’ha ajudat a continuar mirant endavant. Els últims 10 kilòmetres han sigut terribles, no recordo haver-ho passat tant malament pels calambres i a sobre la pujada final del 15% penssava que no la pujava, per fi arrive a la META!!!!!!!!!!!!!!!!!.

Al final 7é amb 2h15’ (19’5 km/h) i 173 ppm. Gran resultat a pesar de la petada monumental.

Pel que respecta als companys el David molt bé, anant de menys a més i jo tremolant per si m’agafava al final, jeje. L’Albert ha fet la curta degut ha problemes mecànics, el Robert s’ha estrenat a una marxa i no serà la última, i l’Àngel disfrutant del recorregut.

Ah, i també dir que el CC Pardinyes hem triunfat, 4rt el Robert Pedrosa sense despentinar-se, 5é el Duch que si s’ha hagut d’exprimir una mica més, i jo 7é.

Estic petat!!!!!!!!!!!!

Naix un nou blog…

El teu temps als ports del Pallars

Clica a la imatge per anar al blog

Moltes vegades ens preguntavem entre nosaltres quin temps teniem a tal port, des d’on feiem el temps, etc. Ara això serà més fàcil perquè naix aquest blog amb la idea de poder comparar temps entre uns i altres i que també quede registrat el teu temps perquè puguis recordar en qualsevol moment el millor temps que tens al port tal o qual.

Per saber el funcionament entreu a l’apartat “Funcionament de la web” i ja podeu començar a introduir els vostres temps.

Això arriba amb mala època perquè molta gent ja para d’entrenar o perquè es passa a la BTT, així i tot espere que tingui una bona rebuda i que en feu molta difusió.

S’aniran afegint nous ports.

ESPERE QUE US AGRADI!

Fi de temporada

Bé, ja  acaba una altra temporada, temporada aquesta on he tornat després dels 2 anys mig sabàtics que m’havia agafat. Crec que puc estar bastant satisfet de la temporada que he fet, tornant al meu nivell real i disfrutant de les curses, unes més que altres, però a la fi disfrutant que es lo important. Al final he acabat la temporada una mica abans de lo previst perquè moralment no estava al 100% per continuar competint i amb lo poc que quedava he preferit parar per descansar.

Després de decidir parar he anat fent alguna coseta, caminar algun dia una hora, anar a treballar sense el cotxe, i algo molt important que m’ha ajudat a no parar de fer bici per complet  ha estat el rodillo i la LEVE. La LEVE és una web per rodillo TACX Fortius i el I-Magic(que es el que jo tinc) destinada a competir contra altres usuaris o simplement incentivar la pràctica del rodillo fent diferents etapes tant amb recorreguts de video virtuals o inclús videos reals. Per aquest setembre la comisió d’aquesta web i amb motiu de la Volta a Espanya ens van deleitar amb una liguilla molt atractiva que constava de 5 etapes a fer en 2 setmanes. Doncs aquesta liguilla es la que m’ha tornat a motivar per tornar a fer bici i continuar mantenint el nivell, he disfrutat molt competint contra aquesta gent.

Ara continuaré fent una mica de bici, alternant la de carretera amb la BTT i el rodillo, i algun dia de caminar per continuar estant actiu, inclús si hem va de gust faré alguna marxa de BTT.

Cursa de Calatayud i novetats

Aquest diumenge passat vaig anar juntament amb els companys del CC Pardinyes a fer l’última cursa de la Copa Aragonesa ciclomasters. Teniem com a objectiu aconseguir el 2on  lloc de la Copa amb L’Isaac i amb aquesta idea vam anar. Ruta molt trencacames amb l’asfalt rugòs per fer encara més dura la cursa amb molt desgast muscular. Doncs comença la cursa i em fico a la escapada per intentar frenar-la i que marxés la menys gent posible pel davant. A partir de la mitad de cursa arriba l’Isaac  molt ben escoltat per l’altre company, Pedrosa. Amb tot això hi havien escapats amb 3 grupets uns 6 ciclistes. El nostre grup és reduit i per evitar atacs ens posem a tirar el Pedrosa i jo, però al pas del kms ja no vaig tant fin i em fico a roda per intentar recuperar, cosa que ja no passaria degut als putos calambres. Abans de començar l’últim alt del dia van entrat un altre grup per darrera amb el company que faltava, fent que la grupeta fos ja una mica gran i perillosa de cara a l’esprint pe’ls nostres interesos. Total, que al final l’Isaac es col·loca bé a l’esprint i aconsegueix entrar l’11º de la general i 4rt de la categoria, i a falta de confirmació oficial aconseguit aquest premi de quedar 2º a la Copa, un premi que ens fa a tots ilusió degut al gran treball i sobretot el gran ambient i el companyerisme que es respira amb aquest equip humild.

Per la meva part vaig aconseguir entrar en la 20ª posició i 10º de Master-30 amb molt de gas a la primera part, però degut la falta de fons de les últimes setmanes em vaig venir una mica a baix al final. De totes formes content i disfrutant molt de al cursa.

 

Per altra banda i com podeu comprovar he actualitzat el blog posant nous apartats. el més destacable i un que ja feia temps que volia posar és el llistat dels rècords que tinc pujant ports o fent determinades voltes, així que ja teniu referències per si us decidiu a intentar millorar-los.

 

Pròximes curses:

• Social de Fraga el dissabte 10/09/2011
• Cursa de Bellvitge el diumenge 11/09/2011 ?

Preparat per Calatayud

Recorregut

Tot preparat per una de les proves importants de la temporada, es tracta de la última jornada de la Copa Aragonesa. Pel perfil té la pinta de ser una prova molt dura i sobretot destacar l’últim port a només 10 km de meta. Segurament serà una prova molt selectiva i haurem d’estar atents als talls que es puguin formar. Espere estar a l’alçada com ho demostren els entrenos. Per desgràcia les coses aquest mes no han sortit com jo he volgut ja que en les proves que m’anaven bé la calor m’ha deixat sense opcions i no he pogut demostrar lo bé que em trobe pujant.

Avui he volgut fer un entreno fort i he anat cap a Gerri a ritme intens per pujar Peramea, després Peracalç i per finalitzar 3 km d’Estavill. A Peramea al ser la primera i forçar massa al principi he petat, així i tot encara he pujat amb bon temps. després a Peracalç i al tram d’Estavill me trobat molt molt bé pujant amb molta força. Ja a la tornada altra vegada a ritme fort fins a la pujada del camping on les cames han dit prou.

Les sensacions a aquesta alçada de la temporada no poden ser millors, ara falta demostrar-ho a les curses que queden.

Resultats últimes curses

En l’escapada a Vinyols

Aquest mes com ja vaig comentar està plagat de curses, però he anat seleccionant una mica i no he anat a totes degut a la llunyania d’alguna d’elles. Hi ha hagut de tot, curses en les que he fet bon paper i altres en les que no he acabat. Aquí un petit resum:

• 06/08/2011 Ivars de Noguera: circuit urbà exigent amb una rampa molt dura. Aquí va fer molta calor, anava amb el grup principal fins que un cop de calor em va deixar KO i em vaig haver de retirar.
• 07/08/2011 Gran Premi de Vila-seca: circuit urbà plà i sense dificultat. De tipus puntuació cada 6 voltes puntuen els 3 primers. En aquesta ja em vaig trobar bé i vaig intentar escapar-me 2 vegades, la primera no va anar en lloc, però a la segona em van deixar marxar i vaig aconseguir una renda suficient com per fer 2on en una de les voltes amb puntuació i agafant aixì 3 punts molt valuosos degut a la dificultat en aquest tipus de curses. Això em va col·locar el 7é al finalitzar la cursa.
• 14/08/2011 Ct de Catalunya Master-30: Circuit inter-urbà plà i sense cap dificultat. Amb aquest circuit era una loteria perquè podia gunanyar gairebé tothom. Em vaig trobar bé i em vaig ficar a la millor escapada del dia amb alguns capos però no vam anar gaire lluny. Al final excepte 2 que es van escapar al final vam arribar tots a l’esprint fent el 21º d’uns 80  que varem acabar.
• 15/08/2011 Pujada a la Central de Cabdella: em vaig animar a tornar a aquesta prova després de 3 ó 4 anys sense participar. Aquí vaig guanyar fent un temps bastant acceptable, però tampoc té massa mèrit perquè es una cursa de poble i no hi va gaire gent de nivell.
• 16/08/2011 Cursa al Plà de Santa Maria: Circuit urbà difícil i amb un repetxo cabron. Aquesta cursa la feiem conjuntament amb els èlits. No em vaig trobar malament, pero una mala col·locació durant la primera part va fer que em desgastés molt i vaig tindre que claudicar fins que em van doblar i em van fer fora de cursa.
• 20/08/2011 Ripoll-Vallter2000: cursa en ruta i final a Vallter 2000. Aquesta la tenia marcada al calendari com a principal objectiu de l’agost degut a que m’anava perfecta a les meves característiques. Sortida a les 4 de la tarde amb una calor insoportable. Possiblement aquesta va estar la causa de que durant tota la aproximació al port anigués molt més alt de pols de lo que tocava. I com que la cosa no va començar bé no podia acabar millor, al primer kilòmetre de port el tio del mazo em va deixar sense cap opció, vaig arribar a dalt per orgull, però va haver moments que pujava a 6 km/h. Dona molta ràbia que això passe en la cursa que més ganes hi tenia, que hi farem.

Aquí el resum de lo que porte d’agost.

Ara falta:

• 28/08/2011 Social de Barbastro
• 30/08/2011 Ct provincial a Juneda
• 04/09/2011 Copa Aragonesa a Calatayud
• 11/09/2011 Social de Fraga

Aquest es el calendari programat per les pròximes setmanes, encara que podria variar. Esperem estar a l’alçada i que el tio del mazo em deixe ja tranquil que sembla que aquest agost està sebant-se amb mi.

A l’agost…curses!

Ja s’han acabat els stages per la geografia espanyola i ara ja a Tremp i durant aquest mes d’agost toca fer curses. Està ben carregat, i es que tots els dissabtes i diumenges hi ha alguna i inclús també entre setmana, intentaré fer totes les que pugui. Per començar vaig estar ahir dissabte a Ivars de Noguera, una social on el tio del Mazo va decicir anar a per mi i em vaig tindre que retirar pajarito després de estar aguantant mitja cursa al davant. I avui tenia que treurem la espineta i he estat a Vila-seca, al igual que ahir, amb els companys del CC Pardinyes que per fi em pogut debutar amb la equipació de l’equip. La cursa era curta, constava de 30 voltes per fer 37 km i de tipus puntuació, cada 6 voltes punts al 1er, 2on i 3er. Avui sí tenia cames i ho he intentat aprofitar, primer he anat rodant al pilot i a partir de mitja cursa he saltat del grup emportan-me a un altre, però no ens han deixat marxar i al poc ens han agafat. Després de recuperar-me i en una de les voltes que hi havia puntuació he tornat a saltar sol i questa vegada si he marxat, fent la volta a tope per poder puntuar i in-extremis ho he aconseguit fent segon, així que 3 puntets a la saca que han fet que acabés 7é a la cursa. Llàstima que per equips hem fet quarts i hem estat a punt de pujar al podi, a la pròxima.

Per la setmana que ve està el ct de Catalunya Master-30, un recorregut bastant plà on hi ha que fer 8 voltes de 11 km cadascuna. Intentarem fer-ho bé.

Trio d’Asos

Aquests dies que porte en Alacant me s’ha passat pel cap pujar els 3 ports més durs en quant a percentatge que tinc a prop, El Reconco, Xorret de Catí i Balcó d’Alacant(Maigmó). Els 3 tenen moltes similituts, són d’uns 4 km, carreteres estretes i rampes dures, dures.

• El Reconco, el primer que he pujat, són 4’5km aproximadament al 9%, però el primer kilòmtetre es relativament suau. Després la carretera s’enfila cap amunt i es trobes rampes fins el 15% amb algun descansillo curt, la part final és la més dura per la falta d’aquests descansillos. Aquí he tardat 19 minuts.
• De segon he fet Xorret de Catí, molt conegut per ser final de etapa a la volta ciclista a Espanya en diverses ocasions. Aquest són 3’95km al 11’1%. Tenia el repte de baixar de 20 minuts, encara que ho veia complicat perquè tenia com a millor marca 22’ un any que estava fort, i a més fa una mica de vent en contra. A tope des de baix per afrontar aquest repte, però aquest port sempre m’acava sorprenent, arribe a les rampes del 22% i a deixar-ho tot, a partir d’aquí no hi han descansos fins al final i les rampes no baixen del 13% pràcticament, m’ha recordat al patiment de l’Anglirú. Creia que anava malament i quan arribe a dalt veig que he fet 18’50”, FANTÀSTIC!!!. Els que no coneixeu aquest port i el compareu amb el Marie Blanc pensareu que seran similars perquè el percentatge dels últims 4km és el mateix, però s’ha de fer per saber lo que és, per mi Xorret de Catí és molt més dur.
• I de tercer, i amb l’alegria del temps aconseguit al port anterior, m’encamine cap al Balcó d’Alacant, una pujada de 4’5km, encara que els últims 500m són plans. No l’havia fet mai i és dur però escalonat, combina rampes de fins al 20% amb descansillos, això fa que es puje prou bé si es pot dir així. Els últims 2 kilòmetres terribles amb l’asfalt dolent i la fulla del pi que fa que la roda patine, pero encara així es puja millor que Xorret. Temps emprat 19' minuts.

Ja la tornada cap a casa a full amb el vent a favor. Total: 78km, 3h, 1700m de desnivell.

Avui ja he vist clarament el que jo creia fa dies, que amb rampes amb bon percentatge he guanyat molt. Ara falta saber el potencial real que tinc, però això no ho sabré fins que no puje a Tremp on tinc totes les referencies bones.

Ara a per la qualitat

Ja en terres alicantines toca continuar amb els entrenos i disfrutar de la calor, que per fi le trobat. En els pocs dies que porte per aquí ja he fet 3 entrenos de qualitat, la companyia de Vicent Domenech m’ha fet exigir-me més i poder fer aquests entrenos de qualitat que busque per acabar d’afinar. Avui ha estat el dia més dur, 135 km en quasi 5 hores, terreny molt trencacames, calor i uns quants atacs. Demà ja toca rodar suau per recuperar una mica d’aquests 3 dies perque sino petaré, i amb la calor que fa més important encara pel desgast extra que comporta.

1er a la marxa Lagunas de Neila. Crònica

Bona prova m’esperava, 156km i 350 participants, encara que els últims 12 no contaven degut a que eren de baixada, la marxa acabava en alt al km 144. El recorregut no es presentava massa dur, ports de 3ª categoria i un final en alt amb rampes de fins el 16% a l’últim kilòmetre.

Toca el despertador i les sensacions son molt millors que la setmana anterior a la marxa Peña Negra y Tremedal. Puc esmorzar normal i això em dona tranquilitat. Es dona la sortida a les 8h30’, la primera hora no hi ha res significatiu apart d’una escapada de 5 ciclistes, espuja un portet de 3 km que es puja suau i no dona per trencar massa el grup, encara serem uns 200 tios. Cau una aigua fina però per sort no arriba a mullar i la temperatura es agradable. Primera hora mitja de 35km/h.

Al pas per Salas de los Infantes donem un gir que fa que l’aire bufe a favor, això provoca que durant la segona hora es succeeixin els atacs i s’avive el ritme, lo qual provoca passar la 2ª hora a mitja de 37km/h, els atacs no van en lloc.

Fins ara tot bastant plà. El ritme que portem m’afavoreix ja que no m’interessa que es vagi molt fort per arribar fresc al final. Al partir del km 85 és on comença la marxa de veritat, primer port i primera selecció, de sobte quedem només 20 tios, aquesta vegada si que vaig amb els capos i això em puja la moral,avui és el dia de fer-ho bé. Amb aquest grup ja fem el següent port, algun tram dur però el ritme no es excessiu i el passo sense major problema, a més començem a agafar gent de l’escapada inicial. Ja només queda la baixada i passar de nou pel lloc de sortida, Quintanar de la Sierra on comença el port final.

Les primers kilòmetres d’ascenció són suaus, ningú es deicideix a atacar sabent el que ens espera. Pujem tot el grup junts fins que un gir a l’esquerra després d’una baixada i on comença la pujada final de 7 km es trenca tot  i veig que la gent no té gas. Remonto posicions i agafo als primers i fem un grupet de 5, a tot això per davant ja només queda un escapat, o sigui, que ja estic entre els 6 primers. Un tira del grup durant els primers 4 km, jo no conec el port i no m’enfio, em trobo bé però em fico a cola del grup a veure que passa. Passem un parell de kilòmetres al 9% i ja només queden 3 km on comence a buscar la distancia per poder  augmentar el ritme ja que ara si que em veig amb cames. Quedem ja només 3 al grup i decideixo passar a tirar. M’aguanten bé la roda i faig el primer atac, però arriba un tram que suavitza i afluixo una mica per recuperar, a tot això continuo tirant jo. Ja quant només queden 1’5 km per la meta i lo més dur de la prova faig l’atac bo i marxo sol, ara és l’hora de donar-ho tot a l’últim kilòmetre que pràcticament no baixa del 13% i arriba fins al 16%. Es fa dur i el perseguidor no el tinc massa lluny però lo suficient per que no m’agafi i a sobre em canten que el primer el tinc a prop. El puc veure i apreto el que puc per just a falta de 50 metres agafar-lo i acabar guanyant. http://www.ucburgalesa.com/ (en aquesta pàgina, a l’apartat “histórico de la prueba” podeu veure la classificació)

Tenia l’espina clavada de guanyar algun dia una marxa i avui per fi ha estat el gran dia. Tot ha anat perfecte, les meves cames, els temps, el ritme, i a sobre he pogut guanyar com a mi m’agrada, amb final en alt i atacant. Ara ja a penssar amb el mes d’agost on venen les curses de master-30.

Volta a Asturies. 6é dia

Ruta: volta Cangas de Narcea-Villablino.

134km. 5h15’. 2550m de desnivell.

Avui era l’últim dia de l’estage i haviem de donar el callo. Poques ganes degut al mal dia, molt fred, nuvol i vent. Sense ganes emprenc la ruta direcció port de Leitariegos, ascenció de 10 km amb vent en contra. Arribo a dalt i estem a 11 graus i un aire que congela, quin puto fred. Faig la foto de rigor i marxo cagan llets d’ahí.

Ara tocaria una baixada llarga fins a Cangas de Narcea aguantant el fred. En aquest poble em desvio per anar a buscar l’altra ascenció del dia, encara que abans faria una bona estona de fals plà picant a munt. Arribo al encreuament que em porta al començament de Monasterio de Hermo, una pujada que no tenia ni idea de com seria, ni si seria pujada. Sembla que puja però ja algun descansillo en baixada. Els primers kilòmetres es fan bé i poc a poc va fen-se més dur fins arribar després de 10 km a aquest poble. Aquí trobo que la carretera continua però posa un cartell de propietat particular i prohibit passar. No faig ni puto cas i tiro cap a dalt. Aquí si que hi han rampes de veritat, només cal dir que pujo 4 km més i 300m de desnivell, això surt a un 7’5%, però trobe moltes rampes de més del 10%. Aquest port em deixa ben tobet i encara em falten 2 ports, a més el mal dia està fent estragos amb mi, ON COLLONS ESTÀ LA CALOR!!!!!!!!!!!.

La pujada prohibida acaba a una mina

Només acabar de baixar comença el port de Roñadoiro, el començament es brutal, un km i mig al 11% i arribo a un túnel. Aquí suavitza però en quant acabe el túnel de quasi 2 km veig que la carretera tira avall, es a dir, em sembla que he agafat l’atajo i m’escaqueo de fer els 6km que calcule em falten per coronar. Tinc dubtes perquè la carretera tampoc acaba de fer baixada del tot, però a mesura que passen els km ja em done compte de que en realitat si que he atajat, ja podrien senyalitzar-ho millor. En part  em quedo aliviat perquè vaig molt just de forces i ja he fet 8 km de més que no tocaven, així que las gallinas que entran por las que salen.

Ara ja només em quedaria fer el port de Cerredo. La aproximació tendeix a pujar sense dificultat fins que arribo al poble de Cerredo on comença el port de veritat, no hi han molts kilòmetres fins a dalt ni el port té massa dificultat, però vaig KO i s’em fa etern, la pendent del 6% amb aire a favor la puje a 13km/h, vamos, mort. Ja veig el final del túnel i arrribo a dalt, ara si que ja ho tenim!!!!!!.

Dons ala!!, a disfrutar que ara ja es tot baixada, i a sobre em trobo un camió que em porta em bolandes fins al cotxe. Gran petada i fins aquí l’estage. Ara ja a descansar i pensar en la marxa que m’espera el diumenge, la “PEÑA NEGRA I TREMEDAL”, en el Barco de Ávila. Espere recuperar-me a temps.

5é dia. Volta al Parc de Somiedo

Ruta: port de Somiedo-port de Ventana-port de San Lorenzo-Alt de la Farrapona

148km. 6h16’. 3700m de desnivell

Avui tocava un dels dies importants perquè no havia mirat les gràfiques dels ports, però vaig deduir pel tipus de recorregut que seria un dia de gran desnivell i desgast.

Començo des de la Pola de Somiedo on estic allotjat i inicie la primera ascenció del dia, el port de Somiedo de 11km al 6,5% aprox. Com que estic fred doncs la tàctica dels darrers dies, m’ho prenc amb calma i ja arribaré a dalt mentre vaig disfrutant de la vegetació que hi ha per tot arreu. 47 minuts estic per pujar. 

 

Ara toca un cuants kms de transició per la part de León sense baixar de 1200 m d’alçada. Un bon tram de plà amb vent a favor em facilita la aproximació a 45km7h al apròxim objectiu, el port de Ventana. Aquest intueixo que no serà massa dur degut a l’alçada en la que em trobe, però el vent ara me la juga en contra i em dificulta l’ascenció, 7 km al 4-5% que tardo uns 25 minuts.

Doncs ja em tenim 2, anem a pel tercer. Cal dir que la baixada del port de Vetnana es espectacular, moltíssima vegetació, bon asfalt, divertida, etc. També cal dir que per aquesta banda la pujada te molta tela, uns 20 km i un bon desnivell.

JAra m’enfilo cap al tercer, el port de San Lorenzo, no tinc ni idea de com és, però aviat ho descubriré. Els primers 4 kms no tenen massa dificultat, vaig fent. Arribo a un poble on agafo aigua i un paio em diu que em queden 7 km, osti que bé, doncs no queda tant… juas, juas. La carretera s’enfila cap a munt i les rampes no baixen del 10% en cap kilòmetre, rampes llargues que arriben al 15%, per un moment em sembla que torno a estar a l’Anglirú, els kms es fan eterns, em toca ficar tot el desarrollo iencara així em costa pujar. Per fi arribo a dalt però que llarg s’em fa. 11km de pujada fent 900 m de desnivell i tardant 50’.

Lo que m’has fet patir!!!

Ja porte quasi 4 hores a les cames i encara em queda el port llarg del dia, doncs vinga, que no se diga.

Després d’una bona baixada i un tram de fals plà encaro la última pujada, l’Alt de la Farrapona de 17km de 1700m d’alçada. El principi es suau amb alguna petita rampa dura però sense massa compllicació. Vaig passant algun poblet i la carretera cada cop puja més fins a començar a trobar-me rampes del 10%. Després dels 10 primers kms arribo a l’últim poble on l’asfalt canvia radicalment i ara es d’una qualitat perfecta, només em queden 7 km. Aquí si que el port es posa serio i els km ja no baixen del 7-8% amb alguna rampa una mica més dura, sort del vent que ara bufa una mica a favor i m’ajuda. Vaig passant mitjanament bé els kms encara que s’em fan eterns degut a la baixa velocitat provocada pe la forta pendent i la fatiga. Ja només em queden els últims 2 km que  a males penes els puc fer, aquests 2 si que ho passo malament i ja vaig mig apajarat, però consegueixo arribar després d’estar 1h11’ pujant.

  Ha sigut dur, però aquest port el recomano a tothom perquè l’encant que té degut a les vistes, el riu quasi tota la estona paral·lel a la carretera, la gran vegetació, etc., fan que sigui un dels port més bonics que he pujat, a valgut la pena l’esforç. també recomano la ruta, una volta circular al voltant del parc de Somiedo que recomano a tot ciclista a que la faci.

4rt dia. Frontera Asturies_león

Ruta: Pto. San Isidro-Pto. de las Señales. 121km. 4h25’. 2350m de desnivell.

Avui dia de resaca després del Angliru d’ahir, però no per això toca descans. Avui l’inici de la etapa la faria a Campo de Caso. El començament plà per escalfar fins a Pola de Laviana a mitja de 33’5km/h, bon escalfament. Aquí em desvio per afrontar un port que en principi no s’esperava massa dur, el port de La Colladona. El principi es molt suau guanyant altitud molt poc a poc, però als 4 km canvia el panorama i la pendent passa a ser del 6-8% continuat entre ombres i sol, així durant 6 ó 7 km.

Ara tocaria descens i un altre tram de plà picant a munt per afrontar el plat fort del dia, el port de San Isidro. El port es d’uns 10km, pero durant els 16 km primers d’aproximació la carretera va picant amunt. Aquest port es carretera ampla, poc trànsit i bones vistes. El port es puja bastant bé sense rampes excesives, només a la part final arriba algun tram per sobre del 10%, 41 minuts tardo en pujar.

Les cames ja comencen a resentir-se degut al fort ritme que he portat fins ara, però toca baixar i recuperar una mica. Arribo a La Puebla de Lillo, on carrego aigua i començo la última dificultat del dia, que be, dona aire de cara, lo que em faltava, uff!!, porte molta fatiga acumulada i la carretera es dolenta, molt botosa, sort que les rampes no son massa dures, entre el 4-6%. S’em fa etern però intento aguantar el ritme perquè si afluixo no arribo. Tardo uns 40’ a fer els 10km fins coronar, per fi!!!!

El meu estat ho diu tot…

Be, ara només em falta baixada i una mica de plà per finalitzar el dia, però vaja baixada, ple de forats, carretera rugosa, que ganes d’arribar. Per fi veig el poble on tinc el cotxe i em sento molt aliviat a més de trinxat.

Acabo el dia amb molta fatiga, pero demà toca descans per recuperar les cames. Després m’esperaran els 2 últims dies durs.

3ªetapa. L’ANGLIRU!

Després de fer ahir dia de “descans”(si 3 hores de pateo es pot dir descans), avui tocava un altre plat fort, ni més ni menys que l’Angliru.

Ruta: 97km. 4h20’. 2560m de desnivell.

Per començar, com no, sorpresa del dia, em toca sortir pujant un port pa variar, aquest no surtia en lloc i em toca fer 5 km al 5%, me l’agafo de calentament. Després tendria una bona estona de rodar plà abans de començar la primera dificultat del dia, el port del Cordal de uns 6 km al 9% aproximadament.

A dalt del port del Cordal

Aquí tenia que començar a veure sensacions i semblen bones, rampes continuades del 12-14% les pujo relativament còmode, això em fa pensar que tinc gas i em fa ser optimista de cara al plat fort del dia. Una vegada corone baixada per agafar aire i arribe a La Vega on ara si, començaria lo serio.

Començament de l’Angliru

Doncs ala, que dios nos coja confesaos y pa arrriba. Els primers kilòmetres es fan bastant be, al voltant del 8%. tot aquest inici vaig fent a velocitat creuer però sense adormir-me, puje còmode i guardan-me pinyons per més endavant.

Inici de la part dura

Una vegada s’arriba a Viaparà entrem en l’infern, la carretera s’enpina i toca patir, els kilòmetres ja no baixaran del 12%. Aquí fico ja tota la traca, el 34-26 i a resar que sigui suficient, vaig pujant atrancat però còmode, em veig be i puc anar guardant un puntet.

La cuesta les Cabanes, primer repetxo bestia!

Arribe a La Cuesta les Cabanes, aquí ja em toca exprimir-me al màxim i es el primer avís del que m’espera més endavant. Consegueixo deixar enrerre aquest peazo repetxo i torno a agafar el meu ritme de 9-10km/h; les sensacions continuen sen bones i no tinc dificultats per anar guayan metres. Només em queden ja 3’5 km per coronar i no sembla tant com m’havien dit, però aaaaaamigo, ja sabia jo que tenia que guardar-me un puntet i ja comence a veure el que m’espera, LA CUEÑA LES CABRES!!!!!

Comença La cueña les Cabres

Vaja peazo de muro que tinc al meu davant, 450 m absolutament infernals, aquí em toca deixar el resto, m’aixeco i tiro de tot, braços, gemelos, riñons, però no es suficient, vaig a 7km/h i 44 pedalades/minut, van passant els metres molt poco a poc i ja vaig veien el final del repetxaco, ara si que ja no em queda gas i encara en falten uns metres, em fan mal els dits de les mans de fer tanta força i per fi arribo al final d’aquest tram, el és dur que he fet en ma vida. Ara penso que ja està tot fet, però d’això res, m’ha deixat tant tocat que el següent kilòmetre al 13% es fa duríssim, i no només això, que encara queda el repetxaco del Aviru de 200 m., que amb els desgast es fa interminable.

El Aviru, que cabrón!!

Ara si que ja puc dir que estic a dalt, PER FI!!!!!!!, quin patiment final, brutal. Corono amb un temps de 1h08’ que no està gents malament, ara ja puc dir que le fet.

Dalt del port

Ara ja només em quedava “disfrutar” de la tornada, que no la faig suau qeu digam i per acabar em qeudava un portet de 4 km, corono, faig la baixada i prou per avui.

Vist el rendiment del dia surto amb la moral refoçada, espere que els dies que queden continuen be.

Stage a Asturies: 2º dia

Ruta: Sur de Picos de Europa. 152 km. 6h00’. 2800m de desnivell.

Avui m’esperava un altre dia dur però no tenia ni idea lo que em trobaria,això si, avui feia sol i millor temperatura, que bo!. Decideixo sortir desd d’un poblet abans de Ceneya perquè trobo bon aparcament. Ja només de sortida sense esperer-meu comence el primer port del dia, penssava que hi hauria un rato de plà, però d’això res, també cal dir que va pujant molt suau. El port era el Pto. del Pontón, 30 km de pujada que faig amb 1h30’, em sembla que és el port més llarg que he pujat mai, encara que és molt agraït i transcorre entre boscos i no té cap pendent superior al 8%.

Des d’aquí em queda una bona estona de transició passant pel poble de Riaño per desviar-me més endavant cap al 2on port,

Riaño

el port de Sant Glorio de 9’5km que faig amb 31’. Aquest el tenia com a opcional, però com que els últims 30 km els faria cap avall me decidit a fer-lo. Un port molt suau al principi amb vent a favor per acabant fent una segona part deport més pronunciada i amb vent en contra, i cap ombra.

Ara tocava tornar pel mateix lloc per buscar el 3er port del dia amb 3h40’ a les cames, el Port de Pandetrave de 10km i 33’ de pujada. Cal dir d’aquest port que l’asfalt era molt botós, ni una ombra i el vent en contra que es el que fa dur aquesta ascenció sense rampes considerables.

 

Al fons els Pics d’Europa des del port de Pandetrave

I ara només quedava la sorpresa final, després de 4h i mitja em trobo sense saber-ho al el port més dur del dia,el port de Panderrueda, aquest si que té rampes d’importancia, durant bona estona rondan el 10%. Me l’agafo amb calma i corono després de 10 km i 36 pujant, bona carretera i alguna ombra.

Ara ja només em quedava disfrutar del descens de 30 km que previament havia pujat, però com que les cames encara tenien algo de gas m’engresco i la acabe baixant a full. Per fi veig el cotxe i s’acabó el dia, quin mal de tot però sense acabar tant fos com el dia anterior.

Stage a Asturies. Dia 1

Ruta: Pto. Jito de Escarandi – Lagos de Covadonga. 134 km, 3070m de desnivell, 5h50’

 

Primer dia i disposat a devorar kms. sense saber ben sert el que m’esperava. Havia mirat gràfiques però com els mapes, una cosa es el paper i una altra la realitat. Doncs 20 km de rodatge abans de començar la primera dificultat important del dia, el Jito de escarandi, 15km de port al 6’5%(o això deia el perfil) amb bona carretera. Molt canvi de ritme alternant pujades per sobre del 10% amb descansillos fins que arribe al km 12 abans del poble de Sotes. De sopte em veig un mur d’asfalt i penso que això acabarà al poble, I UNS COLLONS! passo el poble i les rampes no baixen del 15%, aixì més de 10 minuts, vaja tela!!!!!. Per fi consegueixo coronar amb 1h10’ de pujada.

Vista des de dalt del port

Ara tocava tornar per on havia vingut per buscar la segona ascenció, els famosos Lagos de covadonga. 12 km al ?%(no sé quant però molt!!!). La aproximació fins al Monestir molt còmoda amb una pendent molt suau. A partir del Monestir es on començava lo fort, kms i kms amb una pendent que ronda tota la estona 8-10% i 2 repetxos llargs al voltant del 15%. Ja portava fatiga i això ho acabe pagant començant a tenir amago de calambres just a la part més dura on m’ha tocat fer-ho tot sentat, que dur!!!, però ja no hi havia opció de tornar enrrere aixi que ni que tingués que pujar fent ssss anava a desistir. Després de 1h03’ he arribat a dalt mort, però he arribat. Aquí he fet la foto de rigor i cap a baix perquè el fred era considerable. Ara només em quedava la tornada, que amb lo trinxat que anava i el vent en contra me s’ha fet etern.

Lago Enol

Demà m’espera un altre dia dur.

TRI QUALITAT!

Uff, vaja començamet de vacances que porte. M’havia proposat fer 3 dies d’entrenos forts, divendres, dissabte i diumenge, per celebrar les vacances, jeje.

1er dia: volta a Tòrrec: 97 km i 1800m de desnivell = 3h30’. Ritme troton sense adormir-me, acabe bastant be l’entreno.

 

2on dia: cursa a Sant Joan d’Espí: 51 km a 39’5km/h. L’objectiu era acabar per fer un bon entreno i començar a agafar ritme de cursa. Objectiu complert.

 

3er dia: pujada a Sallente: 95km i 1650m de desnivell = 3h20’. Sortida amb la UCTREMP i després marxo sol. Pujada forta a Sallente, baixada a Pobleta per esmorzar TERRIBLE!!! i tornada cap a Tremp altra vegada TERRIBLE!!, vaja sofocon!!!

 

Total, que ha sortit tot perfecte i ja es nota el punt de forma que m’agrada, això comença a funcionar.

TORNADA A LA COMPETI

Els resultats del últims entrenos ja en confirmaven que estava bé per tornar a competir. Així que aquest cap de setmana ha estat l’elegit per tornar-ho a fer, exactament a la marcha cicloturista de Barbastro, un recorregut final de 120 km i no massa desnivell, però molt trencacames amb algún portet i carreteres molt botoses, i amb un acompanyant de primera, el Marc vilanova. L’objectiu era estar barallant-me amb els primers i donar-ho tot per verure l’estat real de forma per encarar les pròximes setmanes. Hi havia premis als 3 primers de cada categoria per lo que s’esperava que hi hagués tralla. Pràcticament de sortida es van escapar 2 pros, així que aquests ja ni els veuriem. La primera selecció es va fer a un repetxo dur on ja vam quedar només uns 25 tios i apartir d’aquí es va anar a un ritme còmode durant uns quants kilòmetres, amb el Marc fent de les seves i tirant del grup en algunes ocasions. Lo fort començava en el kilòmetre 65 on vendria un port de 15 kilòmetres. La primera part no hi havia gaire pendent i es on van començar els atacs. Quan ja vaig veure que el port s’empinava vaig ser jo el que vaig atacar, no es quedava ni deu, després continuen els atacs i fa que el ritme de pujada sigui molt fort. Aquí vaig patir de valent i vaig estar a punt de quedar-me. Consegueixo salvar la situació i ens quedem uns 20 tios o menys, i el ritme s’accelera semblant una curssa en tota regla. La baixada a full i es succeeixen els atacs, pero no consegueis escapar-se ningú, fins que en un petit repetxo i agafant a la gent desprevinguda el Marc consegueix marxar. La última part del recorregut es fa fer molt dura, jo anava just i hi havien repetxos curts però de rampes que rondarien el 10%. Ja a un kilòmetre de meta amb els atacs del grup per sprintar els calambres  em van deixar fora de lloc sense poder lluitar pel quart lloc.

El resultat final el Marc Vilanova 2º i jo 17º i lo més important barallant-me amb els masters i els èlits. Els Trempolins vam deixar el pabelló ben alt a terres aragoneses.

Deixo l’enllaç de la classificació:  http://www.clubciclistabarbastro.com/RutaSomontano/2011/RSV2011clasificacionesCAT.pdf

La màquina a punt

Aquest cap de setmana ha anat tot sobre lo previst, fotre tralla! dissabte em vaig desplaçar a Graus, on vaig quedar amb alguns companys de l’equip del CC. Pardinyes per entrenar i de pas veure l’ambientillo de la marxa Puertos de la Ribagorza. Em vaig trobar molt bé durant tot el dia, vaig veure al Saul i al Riba que anaven ben col·locats i al Canals que va patir les consequencies de sortir massa endarrerit. La pujada a Laguarres bon ritme, pujada quasi a tope i a esperar als companys. L’anada cap a Graus un bon calentón amb l’equip on no s’escaqueava ningú i tots 4 tiravem a bloc durant un rato. Ja a la pujada del Turbon vaig tornar a tirar a tope junt amb un company i fent de gregari al canals(amb qui vaig coincidir durant una part del recorregut) fins a dalt de port on ja vaig parar a esperar als companys, que venien pel darrere. Ja amb bona feina feta no se’ns ocurreix altra cosa que l’últim tram de la marxa curta d’uns 30 km, que era més o menys plà amb repetxos i amb vent en contra, ens posem a tirar a bloc. Vam patir molt, sobretot als repetxos, però no ens vam amagar res i ho vam donar tot arribant rebentadissims a Graus, amb una mitjana en aquests últims 30 km de 39’5 km/h i una mitjana total dels 130 km de quasi 34 km/h.

Sobre tot destacar el bon ambient del grup, molt bons companys el Manel, l’Astu i el Xavi, amb els que espere compartir bons moments.

 

La sortida d’avui tocava amb la Unió per anar a Coll d’Ares. Quasi tots han sortit mitja hora abans per no fer massa tard a l’hora d’esmorzar. Jo, juntament amb el Gabi, el Roger i l’Admella hem sortit a les 8h. La meva intenció estava clara, agafar a la més gent possible, així que ja de sortida a per feina amb el dubte de com estarien les cames després de la tralla del dia anterior. Fins a Àger bons temps arribant amb meys d’una hora i reservant-me per la pujada que m’esperava a fondo. Volia intentar fer 55’ al port que crec que seria un bon temps, així que des de baix agafo el ritme amb bona cadència per tirar milles i a agafar a la gent. Les sensacions al principi no són dolentes, però ja veig que arrastro fatiga d’ahir perquè les pulsacions no acaben de pujar encara que el ritme que porto es bo. Vaig agafant a tota la gent excepte al Mingo que corona a només 500 metres davant meu i jo mentre apreto per fer un temps boníssim de 51’36”, record personal. Ja amb la feina feta la tornada normal.

He estat comparant temps de quan al gener estava ja competint i sembla que estic al mateix nivell, per tant ja he recuperat la forma que tenia al 100%. A partir d’ara queda millorar perquè crec que encara tinc molt de marge i puc fer un bon estiu i tornar a ser el que era

Poc entreno, bons resultats

A vegades creiem que entrenant molt s’aconsegueixen millors resultats, i en el meu cas s’ha donat així en les temporades que porte fent ciclisme. Però aquest any algo ha canviat perquè amb molt menys entreno que altres anys l’estic assimilant molt millor. Ja a la pretenporada em vaig veure bastant fort i des de que he tornat a entrenar després de la caiguda he millorat molt ràpidament sense fer gran volum d’entrenament.  Un exemple es la pujada que vaig fer ahir a Pessonada, volia provar de fer una bona pujada però les males sensacions que tenia i la calor que feia va estar a punt de fer-me tirar enrere. Després de tenir que calentar més del previst vaig decidir fer la pujada però sense anar a buscar temps.  Als primers kilòmetres ja vaig veure que la velocitat que portava era alta i vaig decidir forçar una mica més per veure si baixava per primer cop de 20’.  Doncs si, 19’46” i axò que no tenia ni el millor dia de cames ni era el millor dia per la calor que feia. Vaig acabar molt satisfet veient que encara que entreni poc estic millorant dia a dia.

Setmana difícil

Aquesta setmana he anat conbinant una mica de tot, un dia carretera, un altre rodillo y el dijous MTB. Avui amb motiu de la Montsec-Montsec he aprofitat per fer kilòmetros i encara que jo no le feta he tirat amb 2 companys del club de Lleida que me trobat direcció Camarasa. D’allà hem anat a fer Vilanova de la Sal, el primer port de la marxa i aquí ja me tornat sol per trobar-me els de la prova i anant veien com anava el percal i de pas arribar a casa una mica més entretingut. M’han sortit 130 km en 4h30’ i 157ppm, que per ara ha estat el dia més llarg des de la lesió, això si, ara estic trinxat.

Però lo dificil d’aquesta setmana no ha sigut l’entreno, sino el pal tan gros que ens hem emportat per la perdua d’un company i amic amb el que personalment he viscut moltes experiencies agradables i així es com el recordaré. Luque, des d’aquí el meu petit homenatje i mai t’oblidaré , descansa en pau.

NOVA AFICIÓ

Fins ara en aquest blog només havia parlat de ciclisme, la afició que he tingut fins ara i la que m’ha donat tantes alegries i disgustos. Però ara també podré parlar d’una nova afició que molts no coneixieu, però que per a mi no es tan nova, ja que des de petit era una ilusió que tenia. Ara ja ho he acoseguit fer realitat i a partir d’ara només em queda disfrutar  sense deixar de bana la bici ja que encara em queda molta guerra que donar.

Sortida a Ortoneda

Molta feina aquesta setmana entre els últims preparatius per La Pallaresa, entrenar i alguna reparació, el que va fer qeu ni divendres ni dissabte pugués sortr a entrenar. Ahir diumenge ja per fi vaig poder sortir amb la Unió per anar a Ortoneda i poder fer un entreno en condicions, la idea era fer 3 o 4 hores, depenen de les ganes i la intensitat.

Cap a Pobla el ritme va ser fort, acompanyat de Drudis Tino i Lebrón amb algun atac pel mig que va fer que arrivessim a peu de port rebentats. La pujada ja me la vaig agafar amb més calma encara que no em sobrava gaire i vaig coronar amb Lebrón que està molt valent.

A l’hora d’esmorzar jo vaig continuar i vaig acompanyar cap a Tremp a Tino, Paco i el Roger que el dia abans habia fet les Carenes des de Pont de Suert, quin crack. Després tornada cap a Ortoneda a bon ritme a esperar que acabessin de fotres l’esmorzar.

Doncs tirem cap a Tremp i ja a Pobla tot trencat amb els Pitos i el Luque escapats i Lebrón, Mingo, Joan Vilanova i jo en persecució. Els agafem a Sant Joan de Vinyafrescal i en aquell moment salta el Joan i el Mingo que agafen uns bons metres, lo que provoca que darrere ens tinguem que organitzar per atrapals. La tonteria dura fins a peu de pujada del Camping on els atrapem i just aquí, como no, jo decideixo atacar i agafo uns metres, però com quedava la baixada de comportes i no tenia massa distància decideixo esperar als que venien en persecució. Ja a la pujada de Talarn no m’ho penso i torno a atacar des de baix, aguantan-me perfectament el Mingo, que marxem sols ja cap a Tremp.

En total em van sortir uns 80 km i 3h10’, suficient pel la intensitat que havia portat tot el dia.

Les cames comencen a funcionar, encara que pujan vaig una mica justet encara, poc a poc.

Ara toca tornar a entrenar

Ja quasi recuperat de la lesió, per fi!!!!!!!!!!!, he pogut tornar a disfrutar de la bici. Divendres dia 15 va ser el primer dia i des de llavors no he parat excepte el dissabte i perquè vaig tenir problemes amb el rodillo. La forma física ja tenia clar que la hauria perdut pràcticament tota i el resultat dels primers dies ho demostren, però gracies a que aquesta setmana no treballava i que la lesió ha anat millorant he pogut entrenar lo previst acabant les festes amb un entreno de 4 hores i 1900m de desnivell, amb una evolució de l’estat físic considerable i unes sensacions que em permenten ser optimista de cara a les pròximes setmanes.

A partir d’ara a tornar a la rutina i tornar a agafar el nivell que habia deixat avanç de la caiguda.

…2 mesos després

Doncs sí, això es el temps que fa que vaig caure i em va provocar la lesió, que a dia d’avui encara em dura. La tendinitis va marxant i ja he començat algun dia a sortir a rodar molt suau. Les sensacions han estat bones pero no lo suficient com per pensar que estic recuperat 100%. Mentrestant continuaré fent les sessions de rehabilitació que estic fent des de fa uns dies a l’hospital i a veure si aviat ja puc començar a sortir amb els companys pallaresos.

La culpa es del Psoas

Visita al massagista Xavi Pérez de Lleida per veure si em cure d’una vegada, perquè després de provar de pedalar vaig tindre que tornar a parar. Diagnòstic: cargament brutal del Psoas. Ara a reposar i fer cas al massagista per veure si em cure d’una vegada, però mínim em queden 10 dies per tornar a la normalitat si tot va bé. us deixo l’article que he trobat sobre aquest psoas:

Psoas iliaco
Articulación: Cadera.
Músculo: Músculo psoas iliaco.
El músculo psoas es un músculo grande, fuerte y potente, que interviene en el tono de postura, muy involucrado en multitud de gestos deportivos y cotidianos y que por tanto presenta un carácter marcadamente tónico.
Es un músculo profundo con dos orígenes, psoas iliaco en la superpie interna del ilion (hueso de la cadera), y psoas mayor en cuerpos vertebrales la última dorsal y todas las lumbares, las fibras de ambas porciones se dirigen hacia abajo hasta insertarse en un potente tendón en el trocánter menor del fémur. Esta disposición anatómica, le permite elevar la pierna traccionando de las últimas vértebras, por esta razón, suele provocar una lordosis excesiva.

TORNO A PEDALAR

Poc a poc vaig tornant a la normalitat i aquest cap de setmana ja he pogut treurem el mono i tornar a disfrutar a sobre de la bici. Han sigut 3 setmanes que me s'han fet molt llargues i més després de saber que començava a estar en fort, una llàstima i un contratemps gran. Però com tot a aquesta vida i ha que seguir endavant i ara toca intentar tornar a la forma que tenia fa 3 setmanes, encara que costarà perquè no estic recuperat del tot de la lesió i no sé com anirà la cosa. Per ara aniré entrenant a la espera del que hem digui el traumatòleg o em diagnostiquin que tinc en realitat.
Lo millor de la sortida del diumenge 2 coses: tornar a sortir amb el grup de la UC TREMP i provar les noves rodes, espectacular com roden!!!!!!

Carbonbike 2.0 Full equip

Amb la nova adquisició de rodes done per acabada la reconstrucció de la nova bici per aquesta temporada:

• Cuadro: monocasco de carbono 3K
• Forquilla:  carbono 12K
• Rodes: CBK Equinox de carbono 3K tubular de 50mm
• Grupo: canvi i manetes Sram Rival. Desviador i bieles Campagnolo Chorus
• Tija de sillín: Controltech de carbono
• Manillar: ITM  de carbono
• Potència: FSA de alumini amb tapa de carbono
• Frens: Sram Force
• Pedals: Look Keo Carbon
• Sillín: Selle Italia XC

PES TOTAL = 7,100 KG

Segueixo el meu calvari particular

Molt poc a dir d’aquests dies, segueixo lesionat degut a la caiguda que vaig patir a Tortosa fa ja 2 setmanes i encara tinc per uns quants dies. La recuperació està sent molt lenta.

Pallaresos, aprofiteu per entrenar i treurem ventatja que quan torni…, tornaré amb més ganes que mai…

1ª Caiguda de la temporada

Ja fa dies que no actualitzava, i ho faig de la pitjor manera possible. Els últims 10 dies tot ha anat bastant bé, entrenant lo que he pogut, cursa dissabte de la setmana passada acabant al pilot i aquest setmana 2 curses, dissabte era un recorregut bastant plà de 75 km, on vam fer una mitja de 45 km/h (aquesta gent vola). I ahir diumenge cursa a Tortosa de 65 km, amb 2 portets i acabada en alt amb rampes de fins al 20%. Era dia de provar com repureraven les cames després de correr el dia abans, i les senssacions no podien ser millors, vaig intentar colarme a una escapada sense èxit i després a les pujades, la primera em va costar una mica agafar el ritme, però poc a poc em vaig anar troban’t bé i vaig remontar posicions fins arribar a la part davantera del pilot, esperant que hi hagués un tall per poder marxar amb un grup reduit, però no es va produir el tall. Al 2on port del dia es on va venir la desgràcia, un noi em va tancar fent-me caure i perdre totes les opcions de fer un bon paper, em vaig aixecar i vaig poder continuar,acabant la cursa, però vaig acabar satisfet per com em vaig trobar i sabent que vaig agafant el puntIllo necessari de cara a pròximes curses. Sobre la caiguda tinc contusions i un petit problema muscular a la cama que espere que en pocs dies em permeti tornar a entrenar amb normalitat.

La nota positiva del dia va ser la victoria contundent del Marc, que es va passar per la pedra a tots els rusos, ENHORABONA!!!

Temporada de socials

Ja per fi vaig poder correr amb el meu nou equip, va ser el diumenge a la cursa social de Tarragona, organitzada pel CC Campo Claro. Recorregut dur de 83 km amb 140 participants i el port de la Teixeta i el de la Batalla pel mig. La prova es va fraccionar a la Teixeta com era d’esperar, jo allà no vaig poder aguantar el ritme i em vaig despenjar a mig port, però em vaig enganxar amb un tio que va fotre molt bon ritme i vam anar agafant gent fins arribar a coronar amb el segon grup. A partir d’aquí em vaig quedar al final del grup per recuperar una mica ja que havia desgastat molt. Tot lo demés sense cap transcendencia i entrada en meta a 8 minuts del primer, al lloc 50 aproximadament ja que no surto a la classificació i no puc saber el lloc exacte. En quant al meu company d’equip, el Manel Tevés es va veure implicat a una caiguda sense consequencies greus, però que es va quedar despenjat veient-se obligat a abandonar.

En quant als entrenos d’aquesta setmana ho tinc complicat, tota la setmana de curro a Espot i només una mica de temps a la tarde-nit per fer rodillo i passar la setmana com pugui. I dissabte comença la Xallenge de La Canonja, on si puc hi seré a la sortida per continuar agafant ritme  de cursa.

Nou club, nou equip

Per fi veig la llum al final del túnel, i es que he estat tot el mes pendent de poder tenir la llicència a temps per poder córrer. Ja vaig tindre que quedar-me a casa la setmana passada i aquesta pintaba igual, però al final després de tants problemes tot s’ha solucionat i ja podré anar a córrer, així que estarem a Taragona el diumenge si no passa res.

El nou club amb el que correré aquesta temporada serà el Club Ciclista Pardinyes i el nom de l’equip encara està per concretar perquè falten alguns detalls pendents. Poc a poc espere que el projecte vagi agafant color.

En quant a l’entrenament d’aquesta setmana, he fet unes 2 hores diaries,(el temps no dona per a més), fent entrenaments de qualitat de diferents tipus, plà, muntanya, series, rodillo, etc. Ara a recuperar de cara al diumenge.

Fondo en el rodillo, uff!!!!!

Avui ni me he atrevit a treure el nas al carrer degut al fred tan intens, així que ja me aixecat mentalitzat de que anava a ser un dia dur per voler acumular km al rodillo. Primer he utilitzat el programa catalyst per fer una mica d’escalfament i un circuit de repetxos, o més bé de tobogans. En total 55’ de catalyst. Després me posat un video real nou de 61 km que recorria la serra entre Ávila i Madrid que anava a posar a prova la meva capacitat mental per aguantar tanta estona al rodillo. Al minut 20’ ja tenia ganes de baixar-me de la bici, però he anat automotivant-me com he pogut per intentar aguantar al menys una hora. Doncs he anat fent fins l’hora i apartir d’aquí com ja havia agafat el ritme ja no m’ha costat tant. 2h05’ de video a 152 ppm i un total acumulat de rodillo de 3 hores, no sé si tornaré a repetir, estic trinxat, però aquest ja el tinc a les cames.

Perfil del video

1ª Cursa de la temporada

Vist que no surten encara els resultats actualitzo sense ells. Doncs si, al final després de trucar aquí i allà vaig poder correr al Gran Premi Vila de Parets al circuit de Montmeló amb la llicència de l’any passat de cicloturista. Era la primera cita competitiva després d’uns 3 anys sense competir i no sabia com respondria, ens esperaven 10 voltes al circuit per fer un total de 47 km. A la sortida no sé cuanta gent erem, però calcule jo que uns 70 màxim, amb gent coneguda com Saül, Jordi Fonollosa, Dani, Albert Sánchez i algun més. Doncs es dona la sortida i a patir, o això creia jo, perquè sempre que he fet curses d’aquest tipus he patit molt sobretot al principi, però aquesta vegada va ser diferent, em vaig trobar bastant bé ja des de principi i això que no vaig escalfar gaire. Molts intents de fuga que no anaven en lloc i jo amagat al pilot fins la tercera volta on vaig intentar enganxar una escapada, però no vam anar en lloc. Tornada al pilot per refer-me i per rodar còmode, em trobava bé al mig del pilot i quasi sempre vaig estar bastant ben col·locat, de la meitat en davant. Ja a la última volta vaig tornar a atacar junt amb un altre noi i vam estar una estona rodant junts fins que el pilot, venint de darrere com un avión ens va agafar a falta de mitja volta, on ja em vaig amagar per arribar a meta.

Les dades:

47 km – 1h07’ – 171 ppm –  41,7 km/h

El de groc del centre a la part de dalt soc jo

Bona cursa també la del Saül, el Cancellara del Pallars

Bones curves per disfrutar d’un magnífic circuit

La recta principal

Aquests tenen la culpa de que ens escurssesin la prova  4 voltes

Normalització

Amb lo bé que estava de vacances…però lo bo s’acaba i aquesta setmana he tornat a la rutina: matinar, treballar, entrenar, dinar amb presses, etc…Les 2 setmanes de vacances han estat immillorables, 12 dies d’entrenament per la provincia d’Alacant, amb un temps bastant agradable i 1090 km i més de 36 h. a la saca. Això m’ha permés fer la base que necessitava per millorar la forma i començar a afrontar entrenaments de més intensitat.

En quant a aquesta setmana entrenaments curts del voltant de 2 hores per falta de temps, amb alguna serie que altra que m’han deixat, junt amb l’entrenament acumulat de les vacances, ben tovet. I de cara al cap de setmana, degut a que al final no podré estrenar-me aquesta temporada en competició per problemes tècnics aliens a mi, intentaré fer fondos suaus per no forçar massa la màquina i continuant fent base.

I per rematar…