Ruta: volta Cangas de Narcea-Villablino.
134km. 5h15’. 2550m de desnivell.
Avui era l’últim dia de l’estage i haviem de donar el callo. Poques ganes degut al mal dia, molt fred, nuvol i vent. Sense ganes emprenc la ruta direcció port de Leitariegos, ascenció de 10 km amb vent en contra. Arribo a dalt i estem a 11 graus i un aire que congela, quin puto fred. Faig la foto de rigor i marxo cagan llets d’ahí.
Ara tocaria una baixada llarga fins a Cangas de Narcea aguantant el fred. En aquest poble em desvio per anar a buscar l’altra ascenció del dia, encara que abans faria una bona estona de fals plà picant a munt. Arribo al encreuament que em porta al començament de Monasterio de Hermo, una pujada que no tenia ni idea de com seria, ni si seria pujada. Sembla que puja però ja algun descansillo en baixada. Els primers kilòmetres es fan bé i poc a poc va fen-se més dur fins arribar després de 10 km a aquest poble. Aquí trobo que la carretera continua però posa un cartell de propietat particular i prohibit passar. No faig ni puto cas i tiro cap a dalt. Aquí si que hi han rampes de veritat, només cal dir que pujo 4 km més i 300m de desnivell, això surt a un 7’5%, però trobe moltes rampes de més del 10%. Aquest port em deixa ben tobet i encara em falten 2 ports, a més el mal dia està fent estragos amb mi, ON COLLONS ESTÀ LA CALOR!!!!!!!!!!!.
La pujada prohibida acaba a una mina
Només acabar de baixar comença el port de Roñadoiro, el començament es brutal, un km i mig al 11% i arribo a un túnel. Aquí suavitza però en quant acabe el túnel de quasi 2 km veig que la carretera tira avall, es a dir, em sembla que he agafat l’atajo i m’escaqueo de fer els 6km que calcule em falten per coronar. Tinc dubtes perquè la carretera tampoc acaba de fer baixada del tot, però a mesura que passen els km ja em done compte de que en realitat si que he atajat, ja podrien senyalitzar-ho millor. En part em quedo aliviat perquè vaig molt just de forces i ja he fet 8 km de més que no tocaven, així que las gallinas que entran por las que salen.
Ara ja només em quedaria fer el port de Cerredo. La aproximació tendeix a pujar sense dificultat fins que arribo al poble de Cerredo on comença el port de veritat, no hi han molts kilòmetres fins a dalt ni el port té massa dificultat, però vaig KO i s’em fa etern, la pendent del 6% amb aire a favor la puje a 13km/h, vamos, mort. Ja veig el final del túnel i arrribo a dalt, ara si que ja ho tenim!!!!!!.
Dons ala!!, a disfrutar que ara ja es tot baixada, i a sobre em trobo un camió que em porta em bolandes fins al cotxe. Gran petada i fins aquí l’estage. Ara ja a descansar i pensar en la marxa que m’espera el diumenge, la “PEÑA NEGRA I TREMEDAL”, en el Barco de Ávila. Espere recuperar-me a temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada