Trio d’Asos

Aquests dies que porte en Alacant me s’ha passat pel cap pujar els 3 ports més durs en quant a percentatge que tinc a prop, El Reconco, Xorret de Catí i Balcó d’Alacant(Maigmó). Els 3 tenen moltes similituts, són d’uns 4 km, carreteres estretes i rampes dures, dures.

• El Reconco, el primer que he pujat, són 4’5km aproximadament al 9%, però el primer kilòmtetre es relativament suau. Després la carretera s’enfila cap amunt i es trobes rampes fins el 15% amb algun descansillo curt, la part final és la més dura per la falta d’aquests descansillos. Aquí he tardat 19 minuts.
• De segon he fet Xorret de Catí, molt conegut per ser final de etapa a la volta ciclista a Espanya en diverses ocasions. Aquest són 3’95km al 11’1%. Tenia el repte de baixar de 20 minuts, encara que ho veia complicat perquè tenia com a millor marca 22’ un any que estava fort, i a més fa una mica de vent en contra. A tope des de baix per afrontar aquest repte, però aquest port sempre m’acava sorprenent, arribe a les rampes del 22% i a deixar-ho tot, a partir d’aquí no hi han descansos fins al final i les rampes no baixen del 13% pràcticament, m’ha recordat al patiment de l’Anglirú. Creia que anava malament i quan arribe a dalt veig que he fet 18’50”, FANTÀSTIC!!!. Els que no coneixeu aquest port i el compareu amb el Marie Blanc pensareu que seran similars perquè el percentatge dels últims 4km és el mateix, però s’ha de fer per saber lo que és, per mi Xorret de Catí és molt més dur.
• I de tercer, i amb l’alegria del temps aconseguit al port anterior, m’encamine cap al Balcó d’Alacant, una pujada de 4’5km, encara que els últims 500m són plans. No l’havia fet mai i és dur però escalonat, combina rampes de fins al 20% amb descansillos, això fa que es puje prou bé si es pot dir així. Els últims 2 kilòmetres terribles amb l’asfalt dolent i la fulla del pi que fa que la roda patine, pero encara així es puja millor que Xorret. Temps emprat 19' minuts.

Ja la tornada cap a casa a full amb el vent a favor. Total: 78km, 3h, 1700m de desnivell.

Avui ja he vist clarament el que jo creia fa dies, que amb rampes amb bon percentatge he guanyat molt. Ara falta saber el potencial real que tinc, però això no ho sabré fins que no puje a Tremp on tinc totes les referencies bones.

Ara a per la qualitat

Ja en terres alicantines toca continuar amb els entrenos i disfrutar de la calor, que per fi le trobat. En els pocs dies que porte per aquí ja he fet 3 entrenos de qualitat, la companyia de Vicent Domenech m’ha fet exigir-me més i poder fer aquests entrenos de qualitat que busque per acabar d’afinar. Avui ha estat el dia més dur, 135 km en quasi 5 hores, terreny molt trencacames, calor i uns quants atacs. Demà ja toca rodar suau per recuperar una mica d’aquests 3 dies perque sino petaré, i amb la calor que fa més important encara pel desgast extra que comporta.

1er a la marxa Lagunas de Neila. Crònica

Bona prova m’esperava, 156km i 350 participants, encara que els últims 12 no contaven degut a que eren de baixada, la marxa acabava en alt al km 144. El recorregut no es presentava massa dur, ports de 3ª categoria i un final en alt amb rampes de fins el 16% a l’últim kilòmetre.

Toca el despertador i les sensacions son molt millors que la setmana anterior a la marxa Peña Negra y Tremedal. Puc esmorzar normal i això em dona tranquilitat. Es dona la sortida a les 8h30’, la primera hora no hi ha res significatiu apart d’una escapada de 5 ciclistes, espuja un portet de 3 km que es puja suau i no dona per trencar massa el grup, encara serem uns 200 tios. Cau una aigua fina però per sort no arriba a mullar i la temperatura es agradable. Primera hora mitja de 35km/h.

Al pas per Salas de los Infantes donem un gir que fa que l’aire bufe a favor, això provoca que durant la segona hora es succeeixin els atacs i s’avive el ritme, lo qual provoca passar la 2ª hora a mitja de 37km/h, els atacs no van en lloc.

Fins ara tot bastant plà. El ritme que portem m’afavoreix ja que no m’interessa que es vagi molt fort per arribar fresc al final. Al partir del km 85 és on comença la marxa de veritat, primer port i primera selecció, de sobte quedem només 20 tios, aquesta vegada si que vaig amb els capos i això em puja la moral,avui és el dia de fer-ho bé. Amb aquest grup ja fem el següent port, algun tram dur però el ritme no es excessiu i el passo sense major problema, a més començem a agafar gent de l’escapada inicial. Ja només queda la baixada i passar de nou pel lloc de sortida, Quintanar de la Sierra on comença el port final.

Les primers kilòmetres d’ascenció són suaus, ningú es deicideix a atacar sabent el que ens espera. Pujem tot el grup junts fins que un gir a l’esquerra després d’una baixada i on comença la pujada final de 7 km es trenca tot  i veig que la gent no té gas. Remonto posicions i agafo als primers i fem un grupet de 5, a tot això per davant ja només queda un escapat, o sigui, que ja estic entre els 6 primers. Un tira del grup durant els primers 4 km, jo no conec el port i no m’enfio, em trobo bé però em fico a cola del grup a veure que passa. Passem un parell de kilòmetres al 9% i ja només queden 3 km on comence a buscar la distancia per poder  augmentar el ritme ja que ara si que em veig amb cames. Quedem ja només 3 al grup i decideixo passar a tirar. M’aguanten bé la roda i faig el primer atac, però arriba un tram que suavitza i afluixo una mica per recuperar, a tot això continuo tirant jo. Ja quant només queden 1’5 km per la meta i lo més dur de la prova faig l’atac bo i marxo sol, ara és l’hora de donar-ho tot a l’últim kilòmetre que pràcticament no baixa del 13% i arriba fins al 16%. Es fa dur i el perseguidor no el tinc massa lluny però lo suficient per que no m’agafi i a sobre em canten que el primer el tinc a prop. El puc veure i apreto el que puc per just a falta de 50 metres agafar-lo i acabar guanyant. http://www.ucburgalesa.com/ (en aquesta pàgina, a l’apartat “histórico de la prueba” podeu veure la classificació)

Tenia l’espina clavada de guanyar algun dia una marxa i avui per fi ha estat el gran dia. Tot ha anat perfecte, les meves cames, els temps, el ritme, i a sobre he pogut guanyar com a mi m’agrada, amb final en alt i atacant. Ara ja a penssar amb el mes d’agost on venen les curses de master-30.

Volta a Asturies. 6é dia

Ruta: volta Cangas de Narcea-Villablino.

134km. 5h15’. 2550m de desnivell.

Avui era l’últim dia de l’estage i haviem de donar el callo. Poques ganes degut al mal dia, molt fred, nuvol i vent. Sense ganes emprenc la ruta direcció port de Leitariegos, ascenció de 10 km amb vent en contra. Arribo a dalt i estem a 11 graus i un aire que congela, quin puto fred. Faig la foto de rigor i marxo cagan llets d’ahí.

Ara tocaria una baixada llarga fins a Cangas de Narcea aguantant el fred. En aquest poble em desvio per anar a buscar l’altra ascenció del dia, encara que abans faria una bona estona de fals plà picant a munt. Arribo al encreuament que em porta al començament de Monasterio de Hermo, una pujada que no tenia ni idea de com seria, ni si seria pujada. Sembla que puja però ja algun descansillo en baixada. Els primers kilòmetres es fan bé i poc a poc va fen-se més dur fins arribar després de 10 km a aquest poble. Aquí trobo que la carretera continua però posa un cartell de propietat particular i prohibit passar. No faig ni puto cas i tiro cap a dalt. Aquí si que hi han rampes de veritat, només cal dir que pujo 4 km més i 300m de desnivell, això surt a un 7’5%, però trobe moltes rampes de més del 10%. Aquest port em deixa ben tobet i encara em falten 2 ports, a més el mal dia està fent estragos amb mi, ON COLLONS ESTÀ LA CALOR!!!!!!!!!!!.

La pujada prohibida acaba a una mina

Només acabar de baixar comença el port de Roñadoiro, el començament es brutal, un km i mig al 11% i arribo a un túnel. Aquí suavitza però en quant acabe el túnel de quasi 2 km veig que la carretera tira avall, es a dir, em sembla que he agafat l’atajo i m’escaqueo de fer els 6km que calcule em falten per coronar. Tinc dubtes perquè la carretera tampoc acaba de fer baixada del tot, però a mesura que passen els km ja em done compte de que en realitat si que he atajat, ja podrien senyalitzar-ho millor. En part  em quedo aliviat perquè vaig molt just de forces i ja he fet 8 km de més que no tocaven, així que las gallinas que entran por las que salen.

Ara ja només em quedaria fer el port de Cerredo. La aproximació tendeix a pujar sense dificultat fins que arribo al poble de Cerredo on comença el port de veritat, no hi han molts kilòmetres fins a dalt ni el port té massa dificultat, però vaig KO i s’em fa etern, la pendent del 6% amb aire a favor la puje a 13km/h, vamos, mort. Ja veig el final del túnel i arrribo a dalt, ara si que ja ho tenim!!!!!!.

Dons ala!!, a disfrutar que ara ja es tot baixada, i a sobre em trobo un camió que em porta em bolandes fins al cotxe. Gran petada i fins aquí l’estage. Ara ja a descansar i pensar en la marxa que m’espera el diumenge, la “PEÑA NEGRA I TREMEDAL”, en el Barco de Ávila. Espere recuperar-me a temps.

5é dia. Volta al Parc de Somiedo

Ruta: port de Somiedo-port de Ventana-port de San Lorenzo-Alt de la Farrapona

148km. 6h16’. 3700m de desnivell

Avui tocava un dels dies importants perquè no havia mirat les gràfiques dels ports, però vaig deduir pel tipus de recorregut que seria un dia de gran desnivell i desgast.

Començo des de la Pola de Somiedo on estic allotjat i inicie la primera ascenció del dia, el port de Somiedo de 11km al 6,5% aprox. Com que estic fred doncs la tàctica dels darrers dies, m’ho prenc amb calma i ja arribaré a dalt mentre vaig disfrutant de la vegetació que hi ha per tot arreu. 47 minuts estic per pujar. 

 

Ara toca un cuants kms de transició per la part de León sense baixar de 1200 m d’alçada. Un bon tram de plà amb vent a favor em facilita la aproximació a 45km7h al apròxim objectiu, el port de Ventana. Aquest intueixo que no serà massa dur degut a l’alçada en la que em trobe, però el vent ara me la juga en contra i em dificulta l’ascenció, 7 km al 4-5% que tardo uns 25 minuts.

Doncs ja em tenim 2, anem a pel tercer. Cal dir que la baixada del port de Vetnana es espectacular, moltíssima vegetació, bon asfalt, divertida, etc. També cal dir que per aquesta banda la pujada te molta tela, uns 20 km i un bon desnivell.

JAra m’enfilo cap al tercer, el port de San Lorenzo, no tinc ni idea de com és, però aviat ho descubriré. Els primers 4 kms no tenen massa dificultat, vaig fent. Arribo a un poble on agafo aigua i un paio em diu que em queden 7 km, osti que bé, doncs no queda tant… juas, juas. La carretera s’enfila cap a munt i les rampes no baixen del 10% en cap kilòmetre, rampes llargues que arriben al 15%, per un moment em sembla que torno a estar a l’Anglirú, els kms es fan eterns, em toca ficar tot el desarrollo iencara així em costa pujar. Per fi arribo a dalt però que llarg s’em fa. 11km de pujada fent 900 m de desnivell i tardant 50’.

Lo que m’has fet patir!!!

Ja porte quasi 4 hores a les cames i encara em queda el port llarg del dia, doncs vinga, que no se diga.

Després d’una bona baixada i un tram de fals plà encaro la última pujada, l’Alt de la Farrapona de 17km de 1700m d’alçada. El principi es suau amb alguna petita rampa dura però sense massa compllicació. Vaig passant algun poblet i la carretera cada cop puja més fins a començar a trobar-me rampes del 10%. Després dels 10 primers kms arribo a l’últim poble on l’asfalt canvia radicalment i ara es d’una qualitat perfecta, només em queden 7 km. Aquí si que el port es posa serio i els km ja no baixen del 7-8% amb alguna rampa una mica més dura, sort del vent que ara bufa una mica a favor i m’ajuda. Vaig passant mitjanament bé els kms encara que s’em fan eterns degut a la baixa velocitat provocada pe la forta pendent i la fatiga. Ja només em queden els últims 2 km que  a males penes els puc fer, aquests 2 si que ho passo malament i ja vaig mig apajarat, però consegueixo arribar després d’estar 1h11’ pujant.

  Ha sigut dur, però aquest port el recomano a tothom perquè l’encant que té degut a les vistes, el riu quasi tota la estona paral·lel a la carretera, la gran vegetació, etc., fan que sigui un dels port més bonics que he pujat, a valgut la pena l’esforç. també recomano la ruta, una volta circular al voltant del parc de Somiedo que recomano a tot ciclista a que la faci.

4rt dia. Frontera Asturies_león

Ruta: Pto. San Isidro-Pto. de las Señales. 121km. 4h25’. 2350m de desnivell.

Avui dia de resaca després del Angliru d’ahir, però no per això toca descans. Avui l’inici de la etapa la faria a Campo de Caso. El començament plà per escalfar fins a Pola de Laviana a mitja de 33’5km/h, bon escalfament. Aquí em desvio per afrontar un port que en principi no s’esperava massa dur, el port de La Colladona. El principi es molt suau guanyant altitud molt poc a poc, però als 4 km canvia el panorama i la pendent passa a ser del 6-8% continuat entre ombres i sol, així durant 6 ó 7 km.

Ara tocaria descens i un altre tram de plà picant a munt per afrontar el plat fort del dia, el port de San Isidro. El port es d’uns 10km, pero durant els 16 km primers d’aproximació la carretera va picant amunt. Aquest port es carretera ampla, poc trànsit i bones vistes. El port es puja bastant bé sense rampes excesives, només a la part final arriba algun tram per sobre del 10%, 41 minuts tardo en pujar.

Les cames ja comencen a resentir-se degut al fort ritme que he portat fins ara, però toca baixar i recuperar una mica. Arribo a La Puebla de Lillo, on carrego aigua i començo la última dificultat del dia, que be, dona aire de cara, lo que em faltava, uff!!, porte molta fatiga acumulada i la carretera es dolenta, molt botosa, sort que les rampes no son massa dures, entre el 4-6%. S’em fa etern però intento aguantar el ritme perquè si afluixo no arribo. Tardo uns 40’ a fer els 10km fins coronar, per fi!!!!

El meu estat ho diu tot…

Be, ara només em falta baixada i una mica de plà per finalitzar el dia, però vaja baixada, ple de forats, carretera rugosa, que ganes d’arribar. Per fi veig el poble on tinc el cotxe i em sento molt aliviat a més de trinxat.

Acabo el dia amb molta fatiga, pero demà toca descans per recuperar les cames. Després m’esperaran els 2 últims dies durs.

3ªetapa. L’ANGLIRU!

Després de fer ahir dia de “descans”(si 3 hores de pateo es pot dir descans), avui tocava un altre plat fort, ni més ni menys que l’Angliru.

Ruta: 97km. 4h20’. 2560m de desnivell.

Per començar, com no, sorpresa del dia, em toca sortir pujant un port pa variar, aquest no surtia en lloc i em toca fer 5 km al 5%, me l’agafo de calentament. Després tendria una bona estona de rodar plà abans de començar la primera dificultat del dia, el port del Cordal de uns 6 km al 9% aproximadament.

A dalt del port del Cordal

Aquí tenia que començar a veure sensacions i semblen bones, rampes continuades del 12-14% les pujo relativament còmode, això em fa pensar que tinc gas i em fa ser optimista de cara al plat fort del dia. Una vegada corone baixada per agafar aire i arribe a La Vega on ara si, començaria lo serio.

Començament de l’Angliru

Doncs ala, que dios nos coja confesaos y pa arrriba. Els primers kilòmetres es fan bastant be, al voltant del 8%. tot aquest inici vaig fent a velocitat creuer però sense adormir-me, puje còmode i guardan-me pinyons per més endavant.

Inici de la part dura

Una vegada s’arriba a Viaparà entrem en l’infern, la carretera s’enpina i toca patir, els kilòmetres ja no baixaran del 12%. Aquí fico ja tota la traca, el 34-26 i a resar que sigui suficient, vaig pujant atrancat però còmode, em veig be i puc anar guardant un puntet.

La cuesta les Cabanes, primer repetxo bestia!

Arribe a La Cuesta les Cabanes, aquí ja em toca exprimir-me al màxim i es el primer avís del que m’espera més endavant. Consegueixo deixar enrerre aquest peazo repetxo i torno a agafar el meu ritme de 9-10km/h; les sensacions continuen sen bones i no tinc dificultats per anar guayan metres. Només em queden ja 3’5 km per coronar i no sembla tant com m’havien dit, però aaaaaamigo, ja sabia jo que tenia que guardar-me un puntet i ja comence a veure el que m’espera, LA CUEÑA LES CABRES!!!!!

Comença La cueña les Cabres

Vaja peazo de muro que tinc al meu davant, 450 m absolutament infernals, aquí em toca deixar el resto, m’aixeco i tiro de tot, braços, gemelos, riñons, però no es suficient, vaig a 7km/h i 44 pedalades/minut, van passant els metres molt poco a poc i ja vaig veien el final del repetxaco, ara si que ja no em queda gas i encara en falten uns metres, em fan mal els dits de les mans de fer tanta força i per fi arribo al final d’aquest tram, el és dur que he fet en ma vida. Ara penso que ja està tot fet, però d’això res, m’ha deixat tant tocat que el següent kilòmetre al 13% es fa duríssim, i no només això, que encara queda el repetxaco del Aviru de 200 m., que amb els desgast es fa interminable.

El Aviru, que cabrón!!

Ara si que ja puc dir que estic a dalt, PER FI!!!!!!!, quin patiment final, brutal. Corono amb un temps de 1h08’ que no està gents malament, ara ja puc dir que le fet.

Dalt del port

Ara ja només em quedava “disfrutar” de la tornada, que no la faig suau qeu digam i per acabar em qeudava un portet de 4 km, corono, faig la baixada i prou per avui.

Vist el rendiment del dia surto amb la moral refoçada, espere que els dies que queden continuen be.

Stage a Asturies: 2º dia

Ruta: Sur de Picos de Europa. 152 km. 6h00’. 2800m de desnivell.

Avui m’esperava un altre dia dur però no tenia ni idea lo que em trobaria,això si, avui feia sol i millor temperatura, que bo!. Decideixo sortir desd d’un poblet abans de Ceneya perquè trobo bon aparcament. Ja només de sortida sense esperer-meu comence el primer port del dia, penssava que hi hauria un rato de plà, però d’això res, també cal dir que va pujant molt suau. El port era el Pto. del Pontón, 30 km de pujada que faig amb 1h30’, em sembla que és el port més llarg que he pujat mai, encara que és molt agraït i transcorre entre boscos i no té cap pendent superior al 8%.

Des d’aquí em queda una bona estona de transició passant pel poble de Riaño per desviar-me més endavant cap al 2on port,

Riaño

el port de Sant Glorio de 9’5km que faig amb 31’. Aquest el tenia com a opcional, però com que els últims 30 km els faria cap avall me decidit a fer-lo. Un port molt suau al principi amb vent a favor per acabant fent una segona part deport més pronunciada i amb vent en contra, i cap ombra.

Ara tocava tornar pel mateix lloc per buscar el 3er port del dia amb 3h40’ a les cames, el Port de Pandetrave de 10km i 33’ de pujada. Cal dir d’aquest port que l’asfalt era molt botós, ni una ombra i el vent en contra que es el que fa dur aquesta ascenció sense rampes considerables.

 

Al fons els Pics d’Europa des del port de Pandetrave

I ara només quedava la sorpresa final, després de 4h i mitja em trobo sense saber-ho al el port més dur del dia,el port de Panderrueda, aquest si que té rampes d’importancia, durant bona estona rondan el 10%. Me l’agafo amb calma i corono després de 10 km i 36 pujant, bona carretera i alguna ombra.

Ara ja només em quedava disfrutar del descens de 30 km que previament havia pujat, però com que les cames encara tenien algo de gas m’engresco i la acabe baixant a full. Per fi veig el cotxe i s’acabó el dia, quin mal de tot però sense acabar tant fos com el dia anterior.

Stage a Asturies. Dia 1

Ruta: Pto. Jito de Escarandi – Lagos de Covadonga. 134 km, 3070m de desnivell, 5h50’

 

Primer dia i disposat a devorar kms. sense saber ben sert el que m’esperava. Havia mirat gràfiques però com els mapes, una cosa es el paper i una altra la realitat. Doncs 20 km de rodatge abans de començar la primera dificultat important del dia, el Jito de escarandi, 15km de port al 6’5%(o això deia el perfil) amb bona carretera. Molt canvi de ritme alternant pujades per sobre del 10% amb descansillos fins que arribe al km 12 abans del poble de Sotes. De sopte em veig un mur d’asfalt i penso que això acabarà al poble, I UNS COLLONS! passo el poble i les rampes no baixen del 15%, aixì més de 10 minuts, vaja tela!!!!!. Per fi consegueixo coronar amb 1h10’ de pujada.

Vista des de dalt del port

Ara tocava tornar per on havia vingut per buscar la segona ascenció, els famosos Lagos de covadonga. 12 km al ?%(no sé quant però molt!!!). La aproximació fins al Monestir molt còmoda amb una pendent molt suau. A partir del Monestir es on començava lo fort, kms i kms amb una pendent que ronda tota la estona 8-10% i 2 repetxos llargs al voltant del 15%. Ja portava fatiga i això ho acabe pagant començant a tenir amago de calambres just a la part més dura on m’ha tocat fer-ho tot sentat, que dur!!!, però ja no hi havia opció de tornar enrrere aixi que ni que tingués que pujar fent ssss anava a desistir. Després de 1h03’ he arribat a dalt mort, però he arribat. Aquí he fet la foto de rigor i cap a baix perquè el fred era considerable. Ara només em quedava la tornada, que amb lo trinxat que anava i el vent en contra me s’ha fet etern.

Lago Enol

Demà m’espera un altre dia dur.