3ªetapa. L’ANGLIRU!

Després de fer ahir dia de “descans”(si 3 hores de pateo es pot dir descans), avui tocava un altre plat fort, ni més ni menys que l’Angliru.

Ruta: 97km. 4h20’. 2560m de desnivell.

Per començar, com no, sorpresa del dia, em toca sortir pujant un port pa variar, aquest no surtia en lloc i em toca fer 5 km al 5%, me l’agafo de calentament. Després tendria una bona estona de rodar plà abans de començar la primera dificultat del dia, el port del Cordal de uns 6 km al 9% aproximadament.

A dalt del port del Cordal

Aquí tenia que començar a veure sensacions i semblen bones, rampes continuades del 12-14% les pujo relativament còmode, això em fa pensar que tinc gas i em fa ser optimista de cara al plat fort del dia. Una vegada corone baixada per agafar aire i arribe a La Vega on ara si, començaria lo serio.

Començament de l’Angliru

Doncs ala, que dios nos coja confesaos y pa arrriba. Els primers kilòmetres es fan bastant be, al voltant del 8%. tot aquest inici vaig fent a velocitat creuer però sense adormir-me, puje còmode i guardan-me pinyons per més endavant.

Inici de la part dura

Una vegada s’arriba a Viaparà entrem en l’infern, la carretera s’enpina i toca patir, els kilòmetres ja no baixaran del 12%. Aquí fico ja tota la traca, el 34-26 i a resar que sigui suficient, vaig pujant atrancat però còmode, em veig be i puc anar guardant un puntet.

La cuesta les Cabanes, primer repetxo bestia!

Arribe a La Cuesta les Cabanes, aquí ja em toca exprimir-me al màxim i es el primer avís del que m’espera més endavant. Consegueixo deixar enrerre aquest peazo repetxo i torno a agafar el meu ritme de 9-10km/h; les sensacions continuen sen bones i no tinc dificultats per anar guayan metres. Només em queden ja 3’5 km per coronar i no sembla tant com m’havien dit, però aaaaaamigo, ja sabia jo que tenia que guardar-me un puntet i ja comence a veure el que m’espera, LA CUEÑA LES CABRES!!!!!

Comença La cueña les Cabres

Vaja peazo de muro que tinc al meu davant, 450 m absolutament infernals, aquí em toca deixar el resto, m’aixeco i tiro de tot, braços, gemelos, riñons, però no es suficient, vaig a 7km/h i 44 pedalades/minut, van passant els metres molt poco a poc i ja vaig veien el final del repetxaco, ara si que ja no em queda gas i encara en falten uns metres, em fan mal els dits de les mans de fer tanta força i per fi arribo al final d’aquest tram, el és dur que he fet en ma vida. Ara penso que ja està tot fet, però d’això res, m’ha deixat tant tocat que el següent kilòmetre al 13% es fa duríssim, i no només això, que encara queda el repetxaco del Aviru de 200 m., que amb els desgast es fa interminable.

El Aviru, que cabrón!!

Ara si que ja puc dir que estic a dalt, PER FI!!!!!!!, quin patiment final, brutal. Corono amb un temps de 1h08’ que no està gents malament, ara ja puc dir que le fet.

Dalt del port

Ara ja només em quedava “disfrutar” de la tornada, que no la faig suau qeu digam i per acabar em qeudava un portet de 4 km, corono, faig la baixada i prou per avui.

Vist el rendiment del dia surto amb la moral refoçada, espere que els dies que queden continuen be.