Mitja part stage a Alacant

Ja fa una semana que estic per aquí baix, aprofitant per veure a la familia, amics, etc. Però lo realment important en aquest blog es la bici. Quan vaig vindre feia un fred de mil dimonis i pintaba la cosa bastant malament, i més després de decidir deixar el rodillo a Tremp. Però això va durar 2 dies, a partir d’ahí entrenar i entrenar. Tenia penssat fer avanç de fi d’any un entreno de 4 hores, i no sense dificultat o vaig aconseguir. Però no només un, sino que ja en he fet 2, alternant dies  curts amb dies llargs. En un total de 5 dies d’entreno porte 480 km i  17 hores.

Un altra cosa que em va quidrar la atenció es veure que dintre de 2 setmanes ja comencen les curses, així que ara si que no em puc adormir ni relaxar per poder arribar amb unes mínimes garanties d’acabar les primeres proves, i tot pendent d’entrar a un equip que espere es faci oficial en les pròxims dies.

Nova versió Carbonbike 2.0

Per fi tinc ja acabada i montada la nova versió de la bici, la Karbona ja ha passat a la història i ara serà aquesta la nova companya per les pròximes temporades. Un cuadro més adaptat a les meves mides i uns quants canvis de material i de geometria que espere siguin satisfactoris:

Primeres sensacions després de 2 hores rodant amb ella:

Me trobat una mica extrany durant tot el dia, algo normal perquè he canviat l’alçada del sillin i la llargada des d’el seient fins la potència.

El cuadro també es comporta diferent a la Karbona, aquest té menys slooping i es una mica més llarg, això a priori ha de donar millor rendiment a les baixades ja que fa que sigui una mica més estable i menys nerviosa. La resposta a la pedalada sembla també més directa, sobretot a la arrancada que es fa amb molta facilitat.

Com a novetat més destacada les manetes Sram, amb un sol botó per baixar i pujar. Al principi m’ha costat una mica adaptar-me, però poc a poc li he anat agafant el truquillo i sobretot per baixar pinyos es molt ràpid i més suau que Campagnolo; en canvi per pujar pinyons em quedo amb les manetes Campagnolo. També el suport de les mans es més ample, fent que sigui més segur i còmode estar agafat a la part de dalt del manillar.

El pes: la reducció ha estat considerable, ni més ni menys que 385 grams, quedan-se amb el pes total de 7,600 kg. Ara només falta canviar les rodes i podria aconseguir quedar-me amb un pes de 7,200 kg, vamos, lleugera lleugera.

Per ara com es pot comprobar està soso, sense pegatines. Això ja esta previst però m’esperaré una mica a veure si em surt algun patrocinador(jeje, si cuela, cuela).

PREMIO!!!!

Ja s’ha fet el sorteig per la participació de cara a la pròxima marxa cicloturista Quebrantahuesos. 16700 preinscrits i uns 9000 els afortunats que hi podran assistir. Entre aquests he sigut un dels escollits per tornar a estar per tercer cop a aquesta marxa. Encara no tinc clar la participació, però en cas de anar-hi tinc clar un únic objectiu: baixar de les 6 hores.

Resum del pont

 

Això es el que ens vam trobar diumenge de tornada amb la bike de carretera. Vaig sortir per primer cop amb els cracks de la Pobla i vam tirar direcció Montardit. No esperaba que fera tant de fred, però com que ja habia sortit de casa els 0º que em va marcar el contakilòmetres no em va tirar enrere. A la tornada de Montardit després de passar per Gerri ens va començar a nevar, algo inesperat per les previsions meteorològques que va fer que tornessim cagan llets fins a la Pobla perquè lin fotia fort i la neu començava a quedar-se a la carretera. De Pobla fins a Tremp el voluntariòs d’en Xes va tindre la amabilitat de portar-me.

Dilluns i dimarts sense activitat i avui je tornat a sortir amb els de Pobla fent un Estavill i un Pessonada. En total 3 horetes bones i 82 km. Quina bona temperatura feia avui, que continue així.

Setmana de rodillo

Aquesta setmana res de carretera, el mal temps i la feina han fet que no entrenés a l’aire lliure, però això no es excusa aquest any i la quantitat de sessions d’entreno en rodillo ho demostren. Aquesta setmana fins ara 3 entrenos en casa i el d’avui arribant a les 2 hores, que apart de l‘entreno físic, també és important el psicològic, i es que els que fan rodillo saben lo difícil que es mentalment arribar a estar tant de rato a sobre d’aquest aparell. Molts dels entrenos que faig amb el rodillo i-magic són virtuals o inclús reals, com per exemple el que vaig fer ahir pujant a Navacerrrada. Un altre apartat per poder motivar-me fent rodillo es la participació a la lliga LEVE, una pàgina web feta per uns amants de la bike i que gràcies a ells molts que no poden entrenar al carrer per falta de temps o bé, per temes meteorològics, poden disfrutar y tindre una mica de pique per poder disfrutar entrenant a casa.

Però avui he variat, primer una sessió a tope de 14 minuts amb el seu corresponent calentament i després me posat una peli a un apantalla i a l’altra el programa d’entrenament. aquí la mostra:

Últims dies d’activitat

No, no es que vagi a fer els últims entrenos de la temporada que seria lo normal amb mi, o inclús ja no tendria que estar publicant res al blog pel paron hivernal. Però de fet aquí continue, un mes de novembre que a falta de pocs dies per acabar ha estat satisfactori en quant a dies d’entreno. Dels últims 7 dies he entrenat 5, la majoria sortides de 2 hores a ritme intens, i en aquests 5 dies he notat una progresió en l’estat de forma que en fa ser positiu de cara a la pròxima temporada. Ara encara em queden els 2 mesos més complicats, però al menys un ja l’hem salvat.

Novetats temporada 2011. vol.3

Continuem amb el canvi de material de cara a la proxima temporada. En aquesta ocasió es una forquilla de carbono 12 K amb el mateix disseny d’algunes forquilles de Pinarello.

 

Trinxada

Aquesta setmana poc entreno per la feina i el cansament que arrastre per sortir de la rutina. Dimecres una hora de rodillo i avui una “mica” de CACO. Al migdia he anat cap a les Vinyes de Sant Miquel sense arribar i he tornat pel camí de Tendruí. D’anada cap a dalt me equivocat de camí, i per no recular he fotut camp a través per uns camps plens d’herva d’aquella que s’anpega, quin tip. Quan ja he pogut tornar a la ruta establerta li he tornat a fotre canya al mono i he arribat al cotxe trinxat. En total 45’ de correr i 35’ de caminar, que sembla que no es molt, però pel ritme que he portat he acabat amb mal per totes bandes.

Ara les previsions m’han fallat, he corregut avui per fer demà bici i diumenge un San Corneli, però em toca treballar demà, així que canvi de plans i demà si puc tornaré a correr i diumenge faré la bike.

Sant Corneli a la saca!!!!

Ahir va ser el gran dia. Tenia una espina clavada des de que estic per aqui de pujar a Sant Corneli, però per H o per B encara no havia pujat mai. Una trucada al Marc va fer que quedessim per anar-hi, com no, fent primer BTT per arribar a l’inici de la pujada. Així que m’esperaba un dia dur perquè no sabia si les cames m’aguantarien tota la tralla, i a sobre la BTT tant d’anada com de tornada a full. La pujada a Sant Corneli molt millor del que em penssava, pujant bastant suau i arribant a dalt encara amb les cames bastant be. Vist l’experiència de segur que hi torne per poder veure tot el paissatge ja que ahir estava ben tapat i no es veia res.

La preparació segueix a bon ritme, aquesta setmana que em passat he fet 4 dies d’entreno i veient a l’alçada de temporada que estem, es molt bona senyal…

Etrenament amb rodillo

Una de les novetats més importants per aquesta nova temporada ha estat la adquisició del rodillo per poder entrenar aquest hivern en condicions. Doncs ja fa uns dies que le estat provant, el que passa que encara no tenia la cinta de pulsòmetre adequada que funcionés amb el rodillo. Ara ja m’ha arribat i he pogut fer els primers entrenos amb tots els paràmetres en funcionament, i com milllor forma que exprimir-me a tope per veure l’estat de forma actual i poder així comparar en futures setmanes.

185 ppm de mitja en els últims 6,7 km. ho diuen tot…

NOVETATS TEMPORADA 2010-2011(VOL.2)

Continuem amb  les novetats per la pròxima temporada. Aquesta vegada es una tija Controltech de carbono que ja ha arribat a les meves mans.

Continuarà…

RUNNING

 

L’octubre no podia començar millor, i es que pràcticament he entrenat cada dia, algo poc habitual en mi ja que normalment a partir d’aquest mes pràcticament pare. He estat intentat buscar altres motivacions, primer amb el rodillo, amb unes primeres impressions molt bones, complint fins ara amb les expectatives que m’havia creat sobre aquest aparell. L’altra motivació es correr a peu, disciplina que ha sigut molt important durant bona part de la meva vida fins que les lesions em van apartar del mig. Ara he decidit tornar a provar i ja he sortit 3 dies aquesta setmana, alternant el correr amb caminar però més estona correr; les sensacions no podien ser millors, el primer dia agulletes, però avui ja me començat a trobar bé i he augmentat la quantitat i la intensitat sense notar cap problema muscular.

Espero que tot continue bé i poder fer una bona preparació hivernal, a més de continuar buscant més motivacions…

NOVETATS TEMPORADA 2010-2011

Doncs com vaig comentar ja fa uns dies he donat per finalitzada la temporada i ja estic centrant-me en la que ve. De moment surto els caps de setmana per no perdre massa la forma, però el cap està posat al març de 2011, data en que vull tornar a la competició.

Us deixo aquí les últimes adquisicions:

 

Rodillo TACX I-Magic

Estic tenint problemes de compatibilitat amb els software, però lo que he probat té molt bona pinta.

 

Nou cuadro de carbono, 1020 gr

Bonic el detall de ficar el cable de fre posteroir per dintre del cuadro

Disseny semblant a un cuadro de crono per la roda del darrere.

Moments de reflexió

Des de que vaig pujar del meu poble, després de fer uns molts bons entrenos pre allà baix, tenia previst fer alguna cosa de competi, però les circumstàncies feien difícil que pogués provar-me en alguna prova de carretera. Vaig decidir fer la Trubon Non Stop, però per la proximitat de la Trempedalada que es feia al dia següent va fer que no participés. Total, que al final vaig poder correr la Trempedalada, no massa bones sensacions a la pujada que confirmava les dolentes sensacions de tota la setmana. Així i tot tenia pràcticament el 3er lloc assegurat fins que vaig punxar, probablement evitable, però que va fer que ja m’ho agafés d’altra manera. Al rato altra punxada que ja em va deixar sense opcions ni siquiera de fer top ten.

Després d’aquest fiasco em van passar unes quantes coses pel cap que em fan reflexionar sobre el futur inmediat. Encara ho he de meditar, però probablement donaré per acabada la temporada i ja pensaré com afrontar la pròxima.

ENTRENOS PER ONIL

Des de fa varis dies estic d’estage al meu poble. Aquí continue amb la meva posta a punt fent bons entrenos com per exemple el d’avui. El plan era sortir a les 7 del matí cap a Alcalà del Júcar, dinar i tornar amb cotxes. Ens hem juntat 2 grupets, un de 4 que anavem més forts i que hem allargat la etapa i un altre grupet de 8 que anaven més poc a poc. Doncs la primera part era esmorzar a Almansa i arribar avanç que l’altre grup fent uns 20 km més, per tant a relleus i a falta de 10 km els hem agafat, arribant a l’esmorzar amb 90 km i quasi 32 de mitja. La segona part més del mateix, però fent un bucle de 10 km més que els altres amb port inclòs. Aquí hem agafat jo i l’Arias als altres 2 que se’ns havien escapat i després els he atacat marxant sol. A partir d’aquí me animat i he tirat fort durant uns 20 km agafant als altres i tenint que parar a un cruce per què no sabia cap a on hi havia que anar. poc a poc ens hem anat ajuntant uns quants i han arribat també els de la meva grupeta. Els últims kilòmetres anar fent fins a falta de 6 km que han començat els atacs, he pogut contra-atacar després de varis atacs dels “companys” i he aconseguit anar-me’n uns metres, i a partir d’aquí 4 km en baixada pedalant a FULL perquè no m’agafessin fins que he aconseguit aguantar i entrar al poble en solitari.

En total 168 km en 5h11’.

Resum: dia d’entreno de molta qualitat amb una gran part a ritme intens, una escapada en solitari a ritme molt intens i ràpid, i un final amb atacs a tope. Això m’ha donat molta confiança per lo que resta de temporada i de ser ambiciós de cara a objectius a curt termini.(llàstima que no sigui La Pallaresa ara)

Aviat ens veurem per Tremp

Resultat marxa Barousse-Balés

Diumenge passat vaig anar a fer aquesta marxa amb companyia de Saül, qui es va apuntar a última hora. Vam marxar dissabte per no matinar tant i poder agafar el dorsal amb tranquilitat. Ja diumenge a les 7.30h es donava la sortida, un recorregut de 158 km amb les principals ascensions al Col des Ares, port de Balés i port de Pyeresoude, i en quant al desnivell va sortir molt més del que deia l’organització, en total van sortir alrededor de 3000m.

Per començar el ritme ja va ser algo intens, la qual cosa fa fer que em costés una mica  posar-me a la part del davant del grup d’uns 150 participants. A partir del col des Ares el ritme fa ser frenètic, 3 del mateix equip es van posar a tirar i van anar caent gent com a mosques, jo i Saül patint vam aguantar el primer embite. A partir d’aquí ja no es va parar, quedant només uns 40 al grup, i al plà ens portaven a fila d’un arribant a vegades a anar a més de 50 km/h, i la aproximació al Balés brutal, cosa que va fer que en el primer kilòmetre de port es despengés Saúl i uns quants. Jo aguantava patint, i era normal, perquè els primers kilòmetres de port anavem a saco, només cal dir que a vegades anavem a 37km/h. Ja a la primera rampa dura jo ja em despenjo i agafe el meu ritme i els demés, excepte un parell desapareixen de seguit. A ritmillo poc a poc vaig passant alguna víctima pel camí i corone a dalt calcule que el 27 aprox. La pujada del Pyeresoude idem, sol al meu ritme vaig agafant a gent pel davant i corone amb un paio que anava bé baixant, però se m’en va una mica al avituallament i em toca fer una baixada camicace per agafar-lo, arribant quasi a 190 ppm i adelantant cotxes en plan formula 1(quant vaig patir però quant vaig disfrutar). Ja a baix el consegueixo agafar inextremis, i menys mal, perque el crack em va portar, junt amb els que anavem agafant pel camí, durant els 40 km que restaven a 40km/h, quina bèstia!!!!. el 95 % de l’estona va tirar ell i ens va portar a tots amb el ganxo, inclús un va petar.

En conclusió me trobat bé, de fons estic molt bé i només em falta una  mica de ritme de cursa, però pel que he entrenat puc estar més que satisfet del resultat.

STAGE ELEGANT A ANDORRA

Fa 8 dies em va sortir la oportunitat de fer un Stage a Andorra en alçada i no m’ho vaig pensar. Allà vam anar el X.Boneta, el Marc Vilanova i jo. M’esperava una bona tunda ja que ells estaven molt més forts que jo i anavem a fer molts fondos amb desnivell sense estar encara en massa bon estat, però no importava.

Simplement us resumeixo en un quadre el que em fet aquesta setmana, la més forta de m’ha vida:

 

DIA	KILÒMETRES	TEMPS	DESNIVELL	RUTA
27 de juliol	150 km	5h20’	2500 m.	Volta 3 Nacions + alt de Canillo
28 de juliol	150 km	6 h.	3265 m.	Masella-Collada de Tosses-Guills Fontanera
29 de juliol	147 km.	5h11’	3900 m.	Pallhieres-Col de Pradel-Port d’Envalira
30 de juliol	70 km.	3h10’	1330 m.	Frontera Andorra-rotonda túnel Envalira
31 de juliol	194 km.	8h02’	4735 m.	Port d’Envalira des de Canillo-Ax 3 Donais-Plató de Baille-Port d’Envalira
1 d’agost	97 km.	4h15’	3000 m.	Coll d’Ordino des de Canillo-Port de Cabús-Estació d’Aronsal-Coll d’Ordino per La Massana
2 d’agost	73 km.	3h28’	2000 m.	Coll de Canòlich-Cortals d’Encamp

 

En resum,en aquests 7 dies he fet:

• 881 km.
• 35h26’ de temps efectiu
• 20730 m. de desnivell

 

Acabe molt content d’aquest stage perquè he millorat molt i també he tret moltes conclusions per poder aplicar en un futur. La veritat que m’esperava passar-ho més malament, però amb una mica de cap podem arribar a fer molt més del que ens penssem i així ha estat, inclús a l’etapa reina del dia 31 vaig arribar bastant sencer.

 

Alguna foto:

 

Ax Les Thermes al fons

 

 Quan repetim?????!!!!!!

Sortida èpica

Els ciclistes a vegades no estem molt bé, i avui ha estat un d’aquells dies que si un posa coneixement millor m’hagués quedat a casa. Havia de sortir al matí, però me s’ha fet una mica tard i he decidit sortir a la tarde aviat, tot i que anunciaven aigua. Doncs a les 15.30h ja estava pedalant i el temps encara era bo, he pensat “segur que em mulle, però serà alguna tormenta de 10 minuts i en tornaré a secar”. Tampoc he agafat el movil perque com tenia clar que em mullaria per evitar que me s’espatllés, i també he pensat “segur que avui que no l’agafe em pasa alguna cosa”, doncs així ha estat.

He anat cap a fonllonga i arribant a dalt es on ha començat a ploure. He tirat una mica cap avall per veure si mentre passava una mica de temps parava de ploure pel darrere meu. A sobre i punxat i es quan he decidit girar-me perquè no portava més recanvis. Ja tota la baixada plovent inclús he hagut de parar avanç per evitar la tromba d’aigua que caia per la Baronia, i a la que ha parat una mica he aconseguit arribar al restaurant i allà me refugiat una estona llarga, quasi 30 minuts. Continuava sense parar de ploure i tronar, però com que ja estava fart d’esperar i havia amainat una mica em tiro altra vegada cap a Tremp.

La sorpresa del dia seria al cruce de Llimiana, he tornat a punxar i ja no tenia càmares ni mòvil per trucar. Així que he intentat arrivar inflant la roda cada dos per tres però imposible. Al final, emplenant la coberta d’herba per no fotre massa la llanta he estat 9 km pedalant fina arrivar a Tremp.

Tot una aventura que m’ha costat quasi 5 hores per fer 70 km, una mullada de campeonat, 2 càmares que fotre a la brossa i una coberta que també cambiaré.

Aquesta segur que serà la sortida de l’any sense dubtes

PRIMER DIA DE VACANCES

Avui he començat oficialment les vacances i que millor que celebrar-ho amb un bon entreno. A diferència d’altres dies avui el pols el tenia més baix que de costum i tampoc tenia la xispa d’altres sortides, per lo que he anat fent sense mirar el temps. La ruta ha estat el tom de Peramea més Torre de Cabdella. En total uns 90 km i 3h15’ d’entreno. A l’únic lloc que he apretat fort i  he aconsegit pujar les pulsacions ha estat a la pujada de Peramea, fent un temps discret però acceptable pel meu estat de forma actual.

Demà més i millor a Faidella amb el club

Acaba un període i comença un altre

Han passat ja quasi 2 anys des de que vaig decidir parar de competir per dedicar-me a l’estudi, i per fi sembla que això arriba a la seua fi. Ara comença una nova etapa on la intenció es tornar al nivell que tenia però sense pressa ja que tindré que treballar molt per aconseguir aquell estat de forma que em va donar la oportunitat de competir a la categoria Elits i poder disputar algunes marxes.

Ara l’objectiu es anar dia a dia ja que els plans no surten mai bé, i en funció de la progresió que porte aniré dicidint el que vaig fent, encara que alguns dels objectius que m’agradaria aconseguir alguna vegada es baixar de les 6 hores a la Quebrantahuesos i guanyar alguna marxa.

Per celebrar la tornada als entrenos avui he anat a Gavarra, quasi 4 horetes de bici per fer 104 km. El ritme bastant lent però content per poder estar 4 hores pedalant sense pàjara ni rampes.

Dia de mini ports nous

Després d’intentar ahir contactar sense èxit amb la gent  per fer una bona sortida, he sortit sòl cap a la Vall Fosca, que feia dies que no pujava i de pas aprofitar per fer noves pujades.

La primera pujada del dia ha estat la d’Antist, avanç només hi havien 2 kilòmetres asfaltat, però ara ja està tota fins a dalt, un total de 5 km amb un desnivell considerable.

Pujada d’Antist

 

Després de coronar me tirat cap a Castells, surt el desvio dintre de la mateixa pujada a Antist. Aquesta pujada tampoc estava asfaltada, ara són uns 2 km des de l’empalme de la pujada a Antist i uns 3’5 km des de baix.

La 3ª pujada del dia ha estat la més intensa. M’ha sorprés molt perquè sabia que seria dura però no tant; estic parlant de la pujada a Envall, un petit poble que surt des de La Pobleta, una mica més a dalt del cruce cap a Montcortés. Són poc més de 2’5 km al 10%, però l’últim 1’5 km es realment dur, tant que me rebentat i m’ha costat moltíiiiiisim arribar al final.

  Pujada a Envall

 

Després la tornada ha estat una lluita contra el vent fent un total de uns 82 km i 1455 metres de desnivell.

 

Aprofite per comentar sobre el Giro d’aquest any, possiblement la millor volta per etapes que he vist fins ara. Per quì aposteu? jo per ara no tinc cap favorit perquè està sent una cursa molt loca i amb lo que queda tots poden tornar a fallar. De totes maneres si tinc que apostar per algú es per Basso i Nivali, i de espanyols no sé, espere que Arroyo aguante, però ho veig realment difícil que pugui mantindre la renta que té amb lo que queda encara de Giro.

“ 2 setmanes després

El cap de setmana he tornat a l’activitat, i es que des de la Pallaresa no havia tornat a agafar la bici, els motius: el mal temps, la falta de temps i la poca motivació. Aixó ha provocat que tot lo que havia guanyat fent la marxa ho hagi perdut. A part d’uns petits problemes que he arrastrat el cap de setmana he notat que cap a dalt tinc poc ritme i en plà he perdut força, i en quant a fons ho he notat menys, encara que tampoc he fet sortides llargues.

La espectativa per les pròximes setmanes es negativa i no espere millorar el meu rendiment, però ja queda menys per l’estiu per a que tot torne a la normalitat.

FI DE LA PALLARESA 2010

 

Doncs ja s’ha acabat la sexta Pallaresa que faig consecutiva. En vaja fregao que me ficat després de que em liaren alguns del club per fer-la quan jo ja la tenia totalment descartada per aquest any. El dia no podia començar pitjor, només sortir comença a ploure amb certa intensitat, resultat, es retiren uns quants bastants. Nosaltres continuem amb l’esperança de que pararia, però fins a pràcticamnt Sort no para de caure l’aigua i arribem a peu de port ben xops. Aquí, després d’un ritme bastant alt ja cadascú a la seva marxeta ja sense ploure i jo, juntament amb el Mingo, l’Eduardo i l’Eroles fem grupeta. El temps millora i ja anem junts fins a Tremp a bon ritme sense desgastar en excés per poder aguantar en condicions. El tram que més forts hem anat a estat des de Coll de Boixols fins a Tremp que, com encara ens quedaven algo de forces, sobretot al Mingo i a mi, amb col·laboració també de l’Eduardo i algun que agafem pel davant li fotem canya fins a Tremp, resultat del qual ens plantem des del Coll fins a Tremp amb 1h02’, que significa una mitja de 38 km/h.

 

En total 6 h, 155 ppm i 209 watts

 

Acabo content amb el resultat obtingut, l’objectiu era aguantar en condicions tota la marxa i ho he fet sobradament, per lo que a partir d’ara el plantejament es millorar a les pujades i intentar aguantar aquest fons que tinc fins que pugui ja entrenar en serio a partir de finals de juny.

 

També felicitar a tots els del club que cadascú amb els seus objectius a complert i han aguantat el xaparron de sortida. I a la grupeta amb la que he anat dir que ha sigut un plaer fer una marxa amb gent del club i compartir l’aventura junts.

Tralla, tralla i més tralla

A falta d’una setmana per la Pallaresa era l’última oportunitat que tenia per fer intensitat i així ho he fet tot el cap de setmana. Dissabte vaig quedar amb el Mingo, l’Eroles i el David R. per anar a fer el tom d’Enviny i Olp, encara que David ens va deixar a Sort. A la pujada a Enviny intensitat progresiva per acabar a tope i tornada cap a Tremp a relleus a ritme fort.

Avui encara no recuperat d’ahir sortida amb el club per anar a Figuerola de Meià, però vaja sortida. Avui hi havia ganes i ja des del principi s’ha portat un ritme fort, com a referència al cruce d’Àger portavem una mitja de 37 km/h. A partir del Zodiac un atac d’Eduardo i el Mingo m’han fet anar a remolc i a tope a fonllonga(181 ppm de mitja) per poder atrapa’ls. Després l’Eduardo i jo em baixat fins els tunels de Camarasa per fer un altre port mentre la gent esmorzava, aquesta vegada em pujat una mica més lents per culpa del cansament que arrastravem amb lo que portavem de dia. A la Baronia ens em tornat a acoplar al club i la tornada ha estat be, ritme troton per fer que tots aguantessin fins al menys Guardia i a partir de Palau canya fins a Tremp. Al final del dia una mitja de 29 km/h amb 2 ports, es a dir, he arribat mort a Tremp.

Avui s’ha demostrat que sortir amb el club no es anar a passetjar, i si no  pregunteu-li a Saül que ha sigut testic.

Intensitat a tope

La falta de forma em fa que tingui de correr si vull fer la Pallaresa en unes condicions acceptables. aixó ha provocat que el cap de setmana fes 2 entrenos molt bons: el primer sortida al mati fins a Faidella i al mig dia canvi de bici per pujar a santa engràcia per col·laborar a la caminata de Les Carenes. I el diumenge sortida amb el club fins a Vilamur, pujada intensa fent relleus amb el Mingo fins a sort i baixada a saco amb la grupeta fins a Tremp. el resultat d’aixó, agulletes durant 2 dies.

Avui he tornat a sortir, volia fer un test a Pesonada per veure com he millorat des de l’últim test que vaig fer al març i el resultat ha estat positiu: 3 minuts menys, 1 ppm de mitja menys i 11 wats de mitja més. Després d’aquí i, per fer un bon entreno de qualitat  he anat a Ortoneda, on també me trobat bastant bé. A la tornada amb vent en contra també he forçat i les cames han respòs a la perfecció. Tot i així em falta molt de fons i forma però espere anar progresant com fins ara.

BUSCANT AL LÍMIT

Cap de setmana molt ben aprofitat. Amb els pocs kilòmetres que porte i la poca forma que tenia me la vaig jugar el dissabte i vaig sortir amb el Mingo, l’Àlex i el Joan a fer el tom de Balaguer, seria una prova de foc per veure a quin nivell podia estar per encarar les pròximes setmanes. Ja per començar surto 5 minuts més tard que em fan pegar-me el primer calenton del matí, cosa que no estava previst perquè tenia que reservar les més forces possibles. Fins a Balaguer bé, a bon ritme i tots fen relleus. A la pujada de Camarasa cap a Fonllonga es on venia el més difícil; vaig aconseguir mantenir un bon ritme fins a falta de 1 km per coronar on ja les cames van començar a fallar. I ja lo que quedava fins a Tremp em vaig amagar a roda perquè anava ben justet. Prova de foc superada i comence a notar una gran millora en el meu rendiment.

En total 120 km en poc més de 4h30’

Avui sortida amb el club a Pont de Montanyana. Només començar el ritme ha estat intens i s’ha fet una selecció ràpida, jo he marxat amb els del davant i he tingut que fer una pujada a tope per aconseguir mig aguantar, però al final hem arribat 4 a dalt junts. La baixada també le fet a tope, així que ja havia fet 2 series avanç d’esmorçar. La tornada me le agafada la primera amb certa tranquilitat i només he apretat a la part més dura on he fet una serie de 2 kilòmetres a tope. I ja per rematar ens hem engrescat altra vegada baixant i hem fet una altra baixada a tope. He arribat mort però he aprofitat molt be el dia fent un entreno de molta qualitat i també m’ha servit per veure el meu estat de forma en aquest moments.

COMENCEN A DESPERTAR

Avui he aprofitat per sortir al mig dia ja que tenia una mica de temps, i no sé si ha sigut el plat de pasta que me fotut avanç de sortir o què, però avui les cames semblaven altres, amb molta més força que altres dies. He anat al cruce d’Àger per els Masos  a un ritme bastant alt tota l’estona i encara he arribat amb forces, ha estat un dia explèndit que em dona una petita esperança de fer alguna cosa interesant aquesta temporada.

El cap de setmana l’intentaré aprofitar al màxim per anar agafant ja algo de forma i espere que les sensacions d’avui es repeteixin.

En total 52 km a 161 ppm i una mitja de 29,5 km/h.

Torne a rodar

Aquest any sembla que ho agafe tot, primer la lesió, després la caiguda (que encara no estic recuperat 100%) i aquestos dies un bon refredat de’ls que ja feia temps que no agafava, que m’ha impedit sortir en els últims 10 dies. El dissabte per fi vaig sortir a rodar i vaig fer 50 km, poca cosa però per tornar a retrobar-me ja em va anar bé. I avui m’ha tocat el cotxe suport per lo que tampoc he pogut pedalar.

Aquesta setmana que entra no tinc col·legi, per lo tant intentaré aprofitar i sortir lo més possible per intentar agafar una mica de forma que ja vaig amb molt retràs.

Cap de setmana d’adaptació

Sembla que poc a poc comence a notar alguna millora. Aquest cap de setmana m’ha servit per anar adaptan-me a ritmes més intensos, i es que he apretat bastant durant els 2 dies. Ahir dissabte vaig fer 2h20’ fent una pujada a Pesonada (que ultimament està de moda) per probar-me i tindre una referència de cara a la temporada per veure la meva evolució. I avui sortideta amb el club a Montardit; ja pujant a partir de Pobla he tirat amb 2 companys més per enganxar un altre grup que s’havia escapat avanç i, després d’aconseguir-ho, me limitat a aguantar fins a Montardit ja que estava bastant tocat. La baixada no ha estat mal amb Gabi i Eroles que han fet quasi tot el treball a un ritme intens però que ha fet que pràcticament arribéssim tots junts a Tremp.

Jo he notat que he millorat respecte a la setmana passada, però també note que ha intensitat mitjanament alta tinc poc aguant.

La setmana que ve més i millor

PER FI PER LES CARRETERES!!!

Sembla que ja torna la normalitat i ja he pogut sortir el cap de setmana a rodar una mica. Quasi 2 mesos des de la caiguda que ha fet que m’hagi retrasat amb el començament de la temporada. Però ara ja rode i ahir ja vaig sortir amb el Marc, el Drudis i l’Albert Sánchez. en total 2 hores de patir per aguantar el seu ritme, i aixó que ells anaven rodant. I avui amb el club em anat a Xerallo i a Pobleta a esmorzar. La pujada ha sigut un infern, molt patiment i me s’ha fet molt llarga no pel ritme, sino per la gran falta de forma que tinc després de 4 mesos parat.

En resum estic content perquè ja puc entrenar, encara que per estar mitjanament bé necessitaré molts dies, i per començar quasi 120 km en 2 dies està més que bé.

NOVA TEMPORADA

Baixant de l'alt d'Artseaga a tumba abierta a la marxa "La Indurain" al 2006

Ja hi torno a ser per aquí. Poca acitivitat la que he tingut aquest hivern per varis motius. El primer per la lesió que vaig tindre de tendinitis que em va obligar a parar al novembre. El segon per la caiguda que vaig tindre al gener en la primera sortida que feia després de més de 2 mesos inactiu, que per cert encara no me recuperat. La excusa del fred aquest any ha quedat en tercer lloc ja que la parada ha estat obligatoria.
De totes maneres he estat entretingut fent altres coses, que apart d'estudiar i treballar he estat montant com molts ja sabeu un servei de reparacions de bicicletes i venda de material de ciclisme. Aquest servei ja està operatiu i podeu contactar amb mi a través de la web que he habilitat www.maxicycles.com perquè us informeu de les marques i productes que porte. A la mateixa pàgina hi trobareu el telèfon i l'E-mail per posar-vos en contacte amb mi, com també un formulari de contacte per si el voleu emplenar. Entre les principals marques destaque la marca SRAM, tecnologia alemana per grups tant de carretera com de MTB, suspensions Rockshox, frens Avid, cobertes Maxxis i Schwalbe, components i bicis MSC, nutrició POWERBAR, i altres marques i productes que podeu consultar a la web.

OBJECTIUS TEMPORADA

Aquesta temporada es presenta semblant a la passada, poc entreno i fer el possible per estar a la altura dels pallaresos que aquest any estan molt forts. Ja em queda poc per acabar d'estudiar, concretament al juny, i a partir d'aquí es quan començaré de veritat. Vull tornar a ser el que era fa 2 anys i ja tinc la ment posada al juny per començar a lo que serà el meu retorn a l'alt entrenament. Tinc moltes ganes de tornar a competir, fer marxes i sobretot disfrutar de la bici. Si em tinc que posar algun objectiu em pose la TREMPEDALADA que enguany es celebra al setembre, però ja es veurà més endavant.