Fins ara en aquest blog només havia parlat de ciclisme, la afició que he tingut fins ara i la que m’ha donat tantes alegries i disgustos. Però ara també podré parlar d’una nova afició que molts no coneixieu, però que per a mi no es tan nova, ja que des de petit era una ilusió que tenia. Ara ja ho he acoseguit fer realitat i a partir d’ara només em queda disfrutar sense deixar de bana la bici ja que encara em queda molta guerra que donar.
4 comentaris:
Como cerdos en el barro.
jaja, si. Tendremos que hacer algún apaño, como a mi me sobran caballos a ver si te podemos pasar a ti unos pocos.
Oquei, déjalos en el corral cuando te vaya bien, pero átalos a una columna, que si los atas a la moto se la llevan.
O los metes en el maletero del coche.
Alvaro... a disfrutar s'ha dit!
Publica un comentari a l'entrada