La màquina a punt

Aquest cap de setmana ha anat tot sobre lo previst, fotre tralla! dissabte em vaig desplaçar a Graus, on vaig quedar amb alguns companys de l’equip del CC. Pardinyes per entrenar i de pas veure l’ambientillo de la marxa Puertos de la Ribagorza. Em vaig trobar molt bé durant tot el dia, vaig veure al Saul i al Riba que anaven ben col·locats i al Canals que va patir les consequencies de sortir massa endarrerit. La pujada a Laguarres bon ritme, pujada quasi a tope i a esperar als companys. L’anada cap a Graus un bon calentón amb l’equip on no s’escaqueava ningú i tots 4 tiravem a bloc durant un rato. Ja a la pujada del Turbon vaig tornar a tirar a tope junt amb un company i fent de gregari al canals(amb qui vaig coincidir durant una part del recorregut) fins a dalt de port on ja vaig parar a esperar als companys, que venien pel darrere. Ja amb bona feina feta no se’ns ocurreix altra cosa que l’últim tram de la marxa curta d’uns 30 km, que era més o menys plà amb repetxos i amb vent en contra, ens posem a tirar a bloc. Vam patir molt, sobretot als repetxos, però no ens vam amagar res i ho vam donar tot arribant rebentadissims a Graus, amb una mitjana en aquests últims 30 km de 39’5 km/h i una mitjana total dels 130 km de quasi 34 km/h.

Sobre tot destacar el bon ambient del grup, molt bons companys el Manel, l’Astu i el Xavi, amb els que espere compartir bons moments.

 

La sortida d’avui tocava amb la Unió per anar a Coll d’Ares. Quasi tots han sortit mitja hora abans per no fer massa tard a l’hora d’esmorzar. Jo, juntament amb el Gabi, el Roger i l’Admella hem sortit a les 8h. La meva intenció estava clara, agafar a la més gent possible, així que ja de sortida a per feina amb el dubte de com estarien les cames després de la tralla del dia anterior. Fins a Àger bons temps arribant amb meys d’una hora i reservant-me per la pujada que m’esperava a fondo. Volia intentar fer 55’ al port que crec que seria un bon temps, així que des de baix agafo el ritme amb bona cadència per tirar milles i a agafar a la gent. Les sensacions al principi no són dolentes, però ja veig que arrastro fatiga d’ahir perquè les pulsacions no acaben de pujar encara que el ritme que porto es bo. Vaig agafant a tota la gent excepte al Mingo que corona a només 500 metres davant meu i jo mentre apreto per fer un temps boníssim de 51’36”, record personal. Ja amb la feina feta la tornada normal.

He estat comparant temps de quan al gener estava ja competint i sembla que estic al mateix nivell, per tant ja he recuperat la forma que tenia al 100%. A partir d’ara queda millorar perquè crec que encara tinc molt de marge i puc fer un bon estiu i tornar a ser el que era