Ahir va ser el gran dia. Tenia una espina clavada des de que estic per aqui de pujar a Sant Corneli, però per H o per B encara no havia pujat mai. Una trucada al Marc va fer que quedessim per anar-hi, com no, fent primer BTT per arribar a l’inici de la pujada. Així que m’esperaba un dia dur perquè no sabia si les cames m’aguantarien tota la tralla, i a sobre la BTT tant d’anada com de tornada a full. La pujada a Sant Corneli molt millor del que em penssava, pujant bastant suau i arribant a dalt encara amb les cames bastant be. Vist l’experiència de segur que hi torne per poder veure tot el paissatge ja que ahir estava ben tapat i no es veia res.
La preparació segueix a bon ritme, aquesta setmana que em passat he fet 4 dies d’entreno i veient a l’alçada de temporada que estem, es molt bona senyal…