Setmana difícil

Aquesta setmana he anat conbinant una mica de tot, un dia carretera, un altre rodillo y el dijous MTB. Avui amb motiu de la Montsec-Montsec he aprofitat per fer kilòmetros i encara que jo no le feta he tirat amb 2 companys del club de Lleida que me trobat direcció Camarasa. D’allà hem anat a fer Vilanova de la Sal, el primer port de la marxa i aquí ja me tornat sol per trobar-me els de la prova i anant veien com anava el percal i de pas arribar a casa una mica més entretingut. M’han sortit 130 km en 4h30’ i 157ppm, que per ara ha estat el dia més llarg des de la lesió, això si, ara estic trinxat.

Però lo dificil d’aquesta setmana no ha sigut l’entreno, sino el pal tan gros que ens hem emportat per la perdua d’un company i amic amb el que personalment he viscut moltes experiencies agradables i així es com el recordaré. Luque, des d’aquí el meu petit homenatje i mai t’oblidaré , descansa en pau.

NOVA AFICIÓ

Fins ara en aquest blog només havia parlat de ciclisme, la afició que he tingut fins ara i la que m’ha donat tantes alegries i disgustos. Però ara també podré parlar d’una nova afició que molts no coneixieu, però que per a mi no es tan nova, ja que des de petit era una ilusió que tenia. Ara ja ho he acoseguit fer realitat i a partir d’ara només em queda disfrutar  sense deixar de bana la bici ja que encara em queda molta guerra que donar.

Sortida a Ortoneda

Molta feina aquesta setmana entre els últims preparatius per La Pallaresa, entrenar i alguna reparació, el que va fer qeu ni divendres ni dissabte pugués sortr a entrenar. Ahir diumenge ja per fi vaig poder sortir amb la Unió per anar a Ortoneda i poder fer un entreno en condicions, la idea era fer 3 o 4 hores, depenen de les ganes i la intensitat.

Cap a Pobla el ritme va ser fort, acompanyat de Drudis Tino i Lebrón amb algun atac pel mig que va fer que arrivessim a peu de port rebentats. La pujada ja me la vaig agafar amb més calma encara que no em sobrava gaire i vaig coronar amb Lebrón que està molt valent.

A l’hora d’esmorzar jo vaig continuar i vaig acompanyar cap a Tremp a Tino, Paco i el Roger que el dia abans habia fet les Carenes des de Pont de Suert, quin crack. Després tornada cap a Ortoneda a bon ritme a esperar que acabessin de fotres l’esmorzar.

Doncs tirem cap a Tremp i ja a Pobla tot trencat amb els Pitos i el Luque escapats i Lebrón, Mingo, Joan Vilanova i jo en persecució. Els agafem a Sant Joan de Vinyafrescal i en aquell moment salta el Joan i el Mingo que agafen uns bons metres, lo que provoca que darrere ens tinguem que organitzar per atrapals. La tonteria dura fins a peu de pujada del Camping on els atrapem i just aquí, como no, jo decideixo atacar i agafo uns metres, però com quedava la baixada de comportes i no tenia massa distància decideixo esperar als que venien en persecució. Ja a la pujada de Talarn no m’ho penso i torno a atacar des de baix, aguantan-me perfectament el Mingo, que marxem sols ja cap a Tremp.

En total em van sortir uns 80 km i 3h10’, suficient pel la intensitat que havia portat tot el dia.

Les cames comencen a funcionar, encara que pujan vaig una mica justet encara, poc a poc.

Ara toca tornar a entrenar

Ja quasi recuperat de la lesió, per fi!!!!!!!!!!!, he pogut tornar a disfrutar de la bici. Divendres dia 15 va ser el primer dia i des de llavors no he parat excepte el dissabte i perquè vaig tenir problemes amb el rodillo. La forma física ja tenia clar que la hauria perdut pràcticament tota i el resultat dels primers dies ho demostren, però gracies a que aquesta setmana no treballava i que la lesió ha anat millorant he pogut entrenar lo previst acabant les festes amb un entreno de 4 hores i 1900m de desnivell, amb una evolució de l’estat físic considerable i unes sensacions que em permenten ser optimista de cara a les pròximes setmanes.

A partir d’ara a tornar a la rutina i tornar a agafar el nivell que habia deixat avanç de la caiguda.

…2 mesos després

Doncs sí, això es el temps que fa que vaig caure i em va provocar la lesió, que a dia d’avui encara em dura. La tendinitis va marxant i ja he començat algun dia a sortir a rodar molt suau. Les sensacions han estat bones pero no lo suficient com per pensar que estic recuperat 100%. Mentrestant continuaré fent les sessions de rehabilitació que estic fent des de fa uns dies a l’hospital i a veure si aviat ja puc començar a sortir amb els companys pallaresos.