Resultats últimes curses

En l’escapada a Vinyols

Aquest mes com ja vaig comentar està plagat de curses, però he anat seleccionant una mica i no he anat a totes degut a la llunyania d’alguna d’elles. Hi ha hagut de tot, curses en les que he fet bon paper i altres en les que no he acabat. Aquí un petit resum:

• 06/08/2011 Ivars de Noguera: circuit urbà exigent amb una rampa molt dura. Aquí va fer molta calor, anava amb el grup principal fins que un cop de calor em va deixar KO i em vaig haver de retirar.
• 07/08/2011 Gran Premi de Vila-seca: circuit urbà plà i sense dificultat. De tipus puntuació cada 6 voltes puntuen els 3 primers. En aquesta ja em vaig trobar bé i vaig intentar escapar-me 2 vegades, la primera no va anar en lloc, però a la segona em van deixar marxar i vaig aconseguir una renda suficient com per fer 2on en una de les voltes amb puntuació i agafant aixì 3 punts molt valuosos degut a la dificultat en aquest tipus de curses. Això em va col·locar el 7é al finalitzar la cursa.
• 14/08/2011 Ct de Catalunya Master-30: Circuit inter-urbà plà i sense cap dificultat. Amb aquest circuit era una loteria perquè podia gunanyar gairebé tothom. Em vaig trobar bé i em vaig ficar a la millor escapada del dia amb alguns capos però no vam anar gaire lluny. Al final excepte 2 que es van escapar al final vam arribar tots a l’esprint fent el 21º d’uns 80  que varem acabar.
• 15/08/2011 Pujada a la Central de Cabdella: em vaig animar a tornar a aquesta prova després de 3 ó 4 anys sense participar. Aquí vaig guanyar fent un temps bastant acceptable, però tampoc té massa mèrit perquè es una cursa de poble i no hi va gaire gent de nivell.
• 16/08/2011 Cursa al Plà de Santa Maria: Circuit urbà difícil i amb un repetxo cabron. Aquesta cursa la feiem conjuntament amb els èlits. No em vaig trobar malament, pero una mala col·locació durant la primera part va fer que em desgastés molt i vaig tindre que claudicar fins que em van doblar i em van fer fora de cursa.
• 20/08/2011 Ripoll-Vallter2000: cursa en ruta i final a Vallter 2000. Aquesta la tenia marcada al calendari com a principal objectiu de l’agost degut a que m’anava perfecta a les meves característiques. Sortida a les 4 de la tarde amb una calor insoportable. Possiblement aquesta va estar la causa de que durant tota la aproximació al port anigués molt més alt de pols de lo que tocava. I com que la cosa no va començar bé no podia acabar millor, al primer kilòmetre de port el tio del mazo em va deixar sense cap opció, vaig arribar a dalt per orgull, però va haver moments que pujava a 6 km/h. Dona molta ràbia que això passe en la cursa que més ganes hi tenia, que hi farem.

Aquí el resum de lo que porte d’agost.

Ara falta:

• 28/08/2011 Social de Barbastro
• 30/08/2011 Ct provincial a Juneda
• 04/09/2011 Copa Aragonesa a Calatayud
• 11/09/2011 Social de Fraga

Aquest es el calendari programat per les pròximes setmanes, encara que podria variar. Esperem estar a l’alçada i que el tio del mazo em deixe ja tranquil que sembla que aquest agost està sebant-se amb mi.

A l’agost…curses!

Ja s’han acabat els stages per la geografia espanyola i ara ja a Tremp i durant aquest mes d’agost toca fer curses. Està ben carregat, i es que tots els dissabtes i diumenges hi ha alguna i inclús també entre setmana, intentaré fer totes les que pugui. Per començar vaig estar ahir dissabte a Ivars de Noguera, una social on el tio del Mazo va decicir anar a per mi i em vaig tindre que retirar pajarito després de estar aguantant mitja cursa al davant. I avui tenia que treurem la espineta i he estat a Vila-seca, al igual que ahir, amb els companys del CC Pardinyes que per fi em pogut debutar amb la equipació de l’equip. La cursa era curta, constava de 30 voltes per fer 37 km i de tipus puntuació, cada 6 voltes punts al 1er, 2on i 3er. Avui sí tenia cames i ho he intentat aprofitar, primer he anat rodant al pilot i a partir de mitja cursa he saltat del grup emportan-me a un altre, però no ens han deixat marxar i al poc ens han agafat. Després de recuperar-me i en una de les voltes que hi havia puntuació he tornat a saltar sol i questa vegada si he marxat, fent la volta a tope per poder puntuar i in-extremis ho he aconseguit fent segon, així que 3 puntets a la saca que han fet que acabés 7é a la cursa. Llàstima que per equips hem fet quarts i hem estat a punt de pujar al podi, a la pròxima.

Per la setmana que ve està el ct de Catalunya Master-30, un recorregut bastant plà on hi ha que fer 8 voltes de 11 km cadascuna. Intentarem fer-ho bé.

Trio d’Asos

Aquests dies que porte en Alacant me s’ha passat pel cap pujar els 3 ports més durs en quant a percentatge que tinc a prop, El Reconco, Xorret de Catí i Balcó d’Alacant(Maigmó). Els 3 tenen moltes similituts, són d’uns 4 km, carreteres estretes i rampes dures, dures.

• El Reconco, el primer que he pujat, són 4’5km aproximadament al 9%, però el primer kilòmtetre es relativament suau. Després la carretera s’enfila cap amunt i es trobes rampes fins el 15% amb algun descansillo curt, la part final és la més dura per la falta d’aquests descansillos. Aquí he tardat 19 minuts.
• De segon he fet Xorret de Catí, molt conegut per ser final de etapa a la volta ciclista a Espanya en diverses ocasions. Aquest són 3’95km al 11’1%. Tenia el repte de baixar de 20 minuts, encara que ho veia complicat perquè tenia com a millor marca 22’ un any que estava fort, i a més fa una mica de vent en contra. A tope des de baix per afrontar aquest repte, però aquest port sempre m’acava sorprenent, arribe a les rampes del 22% i a deixar-ho tot, a partir d’aquí no hi han descansos fins al final i les rampes no baixen del 13% pràcticament, m’ha recordat al patiment de l’Anglirú. Creia que anava malament i quan arribe a dalt veig que he fet 18’50”, FANTÀSTIC!!!. Els que no coneixeu aquest port i el compareu amb el Marie Blanc pensareu que seran similars perquè el percentatge dels últims 4km és el mateix, però s’ha de fer per saber lo que és, per mi Xorret de Catí és molt més dur.
• I de tercer, i amb l’alegria del temps aconseguit al port anterior, m’encamine cap al Balcó d’Alacant, una pujada de 4’5km, encara que els últims 500m són plans. No l’havia fet mai i és dur però escalonat, combina rampes de fins al 20% amb descansillos, això fa que es puje prou bé si es pot dir així. Els últims 2 kilòmetres terribles amb l’asfalt dolent i la fulla del pi que fa que la roda patine, pero encara així es puja millor que Xorret. Temps emprat 19' minuts.

Ja la tornada cap a casa a full amb el vent a favor. Total: 78km, 3h, 1700m de desnivell.

Avui ja he vist clarament el que jo creia fa dies, que amb rampes amb bon percentatge he guanyat molt. Ara falta saber el potencial real que tinc, però això no ho sabré fins que no puje a Tremp on tinc totes les referencies bones.

Ara a per la qualitat

Ja en terres alicantines toca continuar amb els entrenos i disfrutar de la calor, que per fi le trobat. En els pocs dies que porte per aquí ja he fet 3 entrenos de qualitat, la companyia de Vicent Domenech m’ha fet exigir-me més i poder fer aquests entrenos de qualitat que busque per acabar d’afinar. Avui ha estat el dia més dur, 135 km en quasi 5 hores, terreny molt trencacames, calor i uns quants atacs. Demà ja toca rodar suau per recuperar una mica d’aquests 3 dies perque sino petaré, i amb la calor que fa més important encara pel desgast extra que comporta.

1er a la marxa Lagunas de Neila. Crònica

Bona prova m’esperava, 156km i 350 participants, encara que els últims 12 no contaven degut a que eren de baixada, la marxa acabava en alt al km 144. El recorregut no es presentava massa dur, ports de 3ª categoria i un final en alt amb rampes de fins el 16% a l’últim kilòmetre.

Toca el despertador i les sensacions son molt millors que la setmana anterior a la marxa Peña Negra y Tremedal. Puc esmorzar normal i això em dona tranquilitat. Es dona la sortida a les 8h30’, la primera hora no hi ha res significatiu apart d’una escapada de 5 ciclistes, espuja un portet de 3 km que es puja suau i no dona per trencar massa el grup, encara serem uns 200 tios. Cau una aigua fina però per sort no arriba a mullar i la temperatura es agradable. Primera hora mitja de 35km/h.

Al pas per Salas de los Infantes donem un gir que fa que l’aire bufe a favor, això provoca que durant la segona hora es succeeixin els atacs i s’avive el ritme, lo qual provoca passar la 2ª hora a mitja de 37km/h, els atacs no van en lloc.

Fins ara tot bastant plà. El ritme que portem m’afavoreix ja que no m’interessa que es vagi molt fort per arribar fresc al final. Al partir del km 85 és on comença la marxa de veritat, primer port i primera selecció, de sobte quedem només 20 tios, aquesta vegada si que vaig amb els capos i això em puja la moral,avui és el dia de fer-ho bé. Amb aquest grup ja fem el següent port, algun tram dur però el ritme no es excessiu i el passo sense major problema, a més començem a agafar gent de l’escapada inicial. Ja només queda la baixada i passar de nou pel lloc de sortida, Quintanar de la Sierra on comença el port final.

Les primers kilòmetres d’ascenció són suaus, ningú es deicideix a atacar sabent el que ens espera. Pujem tot el grup junts fins que un gir a l’esquerra després d’una baixada i on comença la pujada final de 7 km es trenca tot  i veig que la gent no té gas. Remonto posicions i agafo als primers i fem un grupet de 5, a tot això per davant ja només queda un escapat, o sigui, que ja estic entre els 6 primers. Un tira del grup durant els primers 4 km, jo no conec el port i no m’enfio, em trobo bé però em fico a cola del grup a veure que passa. Passem un parell de kilòmetres al 9% i ja només queden 3 km on comence a buscar la distancia per poder  augmentar el ritme ja que ara si que em veig amb cames. Quedem ja només 3 al grup i decideixo passar a tirar. M’aguanten bé la roda i faig el primer atac, però arriba un tram que suavitza i afluixo una mica per recuperar, a tot això continuo tirant jo. Ja quant només queden 1’5 km per la meta i lo més dur de la prova faig l’atac bo i marxo sol, ara és l’hora de donar-ho tot a l’últim kilòmetre que pràcticament no baixa del 13% i arriba fins al 16%. Es fa dur i el perseguidor no el tinc massa lluny però lo suficient per que no m’agafi i a sobre em canten que el primer el tinc a prop. El puc veure i apreto el que puc per just a falta de 50 metres agafar-lo i acabar guanyant. http://www.ucburgalesa.com/ (en aquesta pàgina, a l’apartat “histórico de la prueba” podeu veure la classificació)

Tenia l’espina clavada de guanyar algun dia una marxa i avui per fi ha estat el gran dia. Tot ha anat perfecte, les meves cames, els temps, el ritme, i a sobre he pogut guanyar com a mi m’agrada, amb final en alt i atacant. Ara ja a penssar amb el mes d’agost on venen les curses de master-30.