Cursa del Vendrell

 

Aquest diumenge m’he desplaçat a la cursa social d’El Vendrell, acompanyat del Marc Vilanova. La gràfica tenia bona pinta, així que a pesar del fred no ens podiem quedar a casa. Un dia gris amb fred i vent no ha impedit que 160 tios estiguessim a la sortida. No sabia com reaccionarien les cames després d’estar fent tota la setmana rodillo, lo que implica poques hores d’entreno, però la idea era fer un bon entrenament. Les 2 primeres voltes cap cosa a destacar, pràcticament tot el pilot junt esperant el port de La Juncosa. Per començar el port me col.locat bé, però uns del davant quasi cauen i m’han fet posar peu a terra tenint que arrancar des de 0 i passant-me un mun de gent. Però semblava que avui les cames tenien gas i he començat a remontar amb certa facilitat. El pilot s’anava trencant força ràpid i al final aconsegueixo aguantar amb el pilot principal on només quedaven ja unes 40 unitats. A la baixada, al intentar ficar plat gran plof, em rebota la cadena cap a l’interior i sem surt, tenint que parar per ficar-la a mà i perdent totes opcions de aguantar al grup selecte. A sobre he començat a tindre problemes amb el desviador i he anat quasi tota la estona fins a meta amb el plat xic super revolucionat de cadència i patint. Doncs res, que sempre que vaig bé m’ha de passar algo. Al final entro en un segon grup a uns 2 minuts dels primers.

A banda del problema mecànic em quedo amb el treball fet i les sensacions, que han estat molt bones.

 

Les meves dades del aprova: http://connect.garmin.com/activity/147332799

Comença la temporada

Totes aquestes setmanes que he estat sense actualitzar han donat per molt. Al igual que l’any anterior l’hivern no m’ha impedit anar entrenant, i amb aquest hivern que està fent tant suau m’ha ajudat molt. El desembre va ser prou bo, un bon pont que em va permetre acumular bastants kilòmetres i unes quantes sessions de gimnàs. Durant tots els Nadals vaig estar a Alacant fent l’Stage corresponent amb força kilòmetres, tot s’ha de dir, que aquí va començar un petit calvari ja que a pesar de entrenar bé no acabava d’anar massa fi. A la tornada per Tremp les sensacions dolentes van continuar i vaig notar una baixada de forma que em va preocupar perquè la temporada ja estava al damunt i tammpoc entenia el per què d’aquest baix rendiment ja que no em trobava ni cansat ni res. Però ja la semana passada vaig començar a recuperar-me d’aquest contratemps i en questió d’una setmana he fet un canvi radical amb una millora de forma considerable i les pulsacions normalitzades. Per tant ja done com ha passada la crisi de forma i torno a estar animat per afrontar l’inici de temporada, que si no hi ha cap imprevist d’última hora serà aquest diumenge a Montroig del Camp.

I per poder obtindre una referencia de l’estat de forma he anat a fer un Pessonada, que al final han sigut 2,  a veure que tal estava. La primera no ha estat malament, 20’27” a 176 ppm. M’he trobat bé però no m’ha acabat de convencer, així que una mica de descans i a fer una segona serie. En aquesta segona la cosa ha canviat i he aconseguit mantenir el pols i millorar el temps, 19’53” a 176 ppm. Amb això ja he acabat content perquè veig que vaig de menys a més i recupere dels esforços.

Per ara no em pose objectius, però el que si espere es millorar la temporada passada, esperem no tindre cap contratemps i anar pel camí correcte…

Bon record!

Avui a la bústia me trobat una sorpresa, un sobre que ja ni pensava en ell. A dintre venia el diploma de la marxa “Lagunas de Neila” i un cd amb les fotos i un video de 25 minuts. El diploma, molt currat, de ben segur que l’enmarcaré o el penjaré a la vista per recordar aquell dia tan especial.

Pretemporada

Uf quan dies sense actualitzar i quantes coses han passat, no penseu que he parat d’entrenar com he fet algun any, o més ben dit, la majoria d’anys. Al novembre vaig començar oficialment la pretemporada afegint una novetat molt important, el gimnàs, que feia uns 9 anys que no el tocava. També un canvi respecte l’any passat es que aquest any gairebé no he caminat res, només un Sant Corneli i poc més. En quant a la bici gracies a no haver parat, sortint els caps de setmana a l’octubre, m’ha fet que la forma no hagi baixat en picat i m’hagi mantingut en un nivell acceptable. Una altra novetat ha estat la compra del Garmin 500, un aparell molt ben parit tant per entrenar com per fer un bon seguiment dels entrenos, cosa que m’ha fet saber amb molta facilitat les hores de cada activitat que he fet des de que el tinc. Us deixo les dades del mes de novembre:

• Dies d’entreno: 19
• Hores d’entreno totals: 31h. Repartides en:
• Caminar: 1h
• Rodillo: 7h
• MTB: 3h30’
• Bici carretera: 10h
• Gimnàs: 10h

Sant Corneli 2

Durant aquesta època als ciclistes ens dona per fer altres esports, a uns els dona per nadar, altres per correr a peu, altres per caminar, etc, o inclús una mica de tot. Jo seguint la filosofia de l’any passat volia caminar una mica, però van passant els dies i pràcticament no ho he fet, tret de 4 ó 5 i poc rato. El que si que no he fet es parar del tot, sortint els caps de setmana, ja sigui amb BTT o carretera, i entre setmana un dia de rodillo. Avui tenia al cap fer la meva segona pujada a Sant Corneli, tot i que pràcticament no havia caminat res i a sobre volia baixar d’1 hora, ja que l’any passat vaig pujar amb 1h10’ aproximadament. Doncs he deixat el cotxe a prop de la Font de la “O” i cap a munt. Des d’un principi he anat caminant rapidet i quan ja estava una mica calent als mini descansillos també he aprofitat per correr una mica. Ja quasi al final que he vist la creu i la caseta ja si que he corregut per baixar el temps lo més possible. La meva sorpresa ha estat quan al mirar el crono he fet 51’54”, ole!!!!! jo més content que unes Pasqües. Per la baixada he tingut companyia, el Santi Pellejero, que m’ha passat pujant i a dalt m’ha esperat per baixar junts, la meva perdició. Jo volia baixar de trankis però com que això d’anar de trankis no està a la meva sang me animat a baixar corrents amb ell(fins que el cuerpo aguante). Al principi bé, tot i que aquest any no he corregut ni un sòl dia, però poc a poc me s’han anat carregant els quadriceps fins que al final de poc més i no arribo a baix, els tenia més durs que pedres i no podia a penes frenar i a sobre m’han sortit 2 ampolles que m’han donat una mica pel sac. El temps de la baixada 36’47”, no està tampc gents malament. D’aquesta sortida de ben segur que m’en recordaré durant un bon temps, però molt satisfet de poder portar aquest ritme i em dona ànims per fer-ne alguna més d’aquest tipus.