BUSCANT AL LÍMIT

Cap de setmana molt ben aprofitat. Amb els pocs kilòmetres que porte i la poca forma que tenia me la vaig jugar el dissabte i vaig sortir amb el Mingo, l’Àlex i el Joan a fer el tom de Balaguer, seria una prova de foc per veure a quin nivell podia estar per encarar les pròximes setmanes. Ja per començar surto 5 minuts més tard que em fan pegar-me el primer calenton del matí, cosa que no estava previst perquè tenia que reservar les més forces possibles. Fins a Balaguer bé, a bon ritme i tots fen relleus. A la pujada de Camarasa cap a Fonllonga es on venia el més difícil; vaig aconseguir mantenir un bon ritme fins a falta de 1 km per coronar on ja les cames van començar a fallar. I ja lo que quedava fins a Tremp em vaig amagar a roda perquè anava ben justet. Prova de foc superada i comence a notar una gran millora en el meu rendiment.

En total 120 km en poc més de 4h30’

Avui sortida amb el club a Pont de Montanyana. Només començar el ritme ha estat intens i s’ha fet una selecció ràpida, jo he marxat amb els del davant i he tingut que fer una pujada a tope per aconseguir mig aguantar, però al final hem arribat 4 a dalt junts. La baixada també le fet a tope, així que ja havia fet 2 series avanç d’esmorçar. La tornada me le agafada la primera amb certa tranquilitat i només he apretat a la part més dura on he fet una serie de 2 kilòmetres a tope. I ja per rematar ens hem engrescat altra vegada baixant i hem fet una altra baixada a tope. He arribat mort però he aprofitat molt be el dia fent un entreno de molta qualitat i també m’ha servit per veure el meu estat de forma en aquest moments.

COMENCEN A DESPERTAR

Avui he aprofitat per sortir al mig dia ja que tenia una mica de temps, i no sé si ha sigut el plat de pasta que me fotut avanç de sortir o què, però avui les cames semblaven altres, amb molta més força que altres dies. He anat al cruce d’Àger per els Masos  a un ritme bastant alt tota l’estona i encara he arribat amb forces, ha estat un dia explèndit que em dona una petita esperança de fer alguna cosa interesant aquesta temporada.

El cap de setmana l’intentaré aprofitar al màxim per anar agafant ja algo de forma i espere que les sensacions d’avui es repeteixin.

En total 52 km a 161 ppm i una mitja de 29,5 km/h.

Torne a rodar

Aquest any sembla que ho agafe tot, primer la lesió, després la caiguda (que encara no estic recuperat 100%) i aquestos dies un bon refredat de’ls que ja feia temps que no agafava, que m’ha impedit sortir en els últims 10 dies. El dissabte per fi vaig sortir a rodar i vaig fer 50 km, poca cosa però per tornar a retrobar-me ja em va anar bé. I avui m’ha tocat el cotxe suport per lo que tampoc he pogut pedalar.

Aquesta setmana que entra no tinc col·legi, per lo tant intentaré aprofitar i sortir lo més possible per intentar agafar una mica de forma que ja vaig amb molt retràs.

Cap de setmana d’adaptació

Sembla que poc a poc comence a notar alguna millora. Aquest cap de setmana m’ha servit per anar adaptan-me a ritmes més intensos, i es que he apretat bastant durant els 2 dies. Ahir dissabte vaig fer 2h20’ fent una pujada a Pesonada (que ultimament està de moda) per probar-me i tindre una referència de cara a la temporada per veure la meva evolució. I avui sortideta amb el club a Montardit; ja pujant a partir de Pobla he tirat amb 2 companys més per enganxar un altre grup que s’havia escapat avanç i, després d’aconseguir-ho, me limitat a aguantar fins a Montardit ja que estava bastant tocat. La baixada no ha estat mal amb Gabi i Eroles que han fet quasi tot el treball a un ritme intens però que ha fet que pràcticament arribéssim tots junts a Tremp.

Jo he notat que he millorat respecte a la setmana passada, però també note que ha intensitat mitjanament alta tinc poc aguant.

La setmana que ve més i millor

PER FI PER LES CARRETERES!!!

Sembla que ja torna la normalitat i ja he pogut sortir el cap de setmana a rodar una mica. Quasi 2 mesos des de la caiguda que ha fet que m’hagi retrasat amb el començament de la temporada. Però ara ja rode i ahir ja vaig sortir amb el Marc, el Drudis i l’Albert Sánchez. en total 2 hores de patir per aguantar el seu ritme, i aixó que ells anaven rodant. I avui amb el club em anat a Xerallo i a Pobleta a esmorzar. La pujada ha sigut un infern, molt patiment i me s’ha fet molt llarga no pel ritme, sino per la gran falta de forma que tinc després de 4 mesos parat.

En resum estic content perquè ja puc entrenar, encara que per estar mitjanament bé necessitaré molts dies, i per començar quasi 120 km en 2 dies està més que bé.