TRI QUALITAT!

Uff, vaja començamet de vacances que porte. M’havia proposat fer 3 dies d’entrenos forts, divendres, dissabte i diumenge, per celebrar les vacances, jeje.

1er dia: volta a Tòrrec: 97 km i 1800m de desnivell = 3h30’. Ritme troton sense adormir-me, acabe bastant be l’entreno.

 

2on dia: cursa a Sant Joan d’Espí: 51 km a 39’5km/h. L’objectiu era acabar per fer un bon entreno i començar a agafar ritme de cursa. Objectiu complert.

 

3er dia: pujada a Sallente: 95km i 1650m de desnivell = 3h20’. Sortida amb la UCTREMP i després marxo sol. Pujada forta a Sallente, baixada a Pobleta per esmorzar TERRIBLE!!! i tornada cap a Tremp altra vegada TERRIBLE!!, vaja sofocon!!!

 

Total, que ha sortit tot perfecte i ja es nota el punt de forma que m’agrada, això comença a funcionar.

TORNADA A LA COMPETI

Els resultats del últims entrenos ja en confirmaven que estava bé per tornar a competir. Així que aquest cap de setmana ha estat l’elegit per tornar-ho a fer, exactament a la marcha cicloturista de Barbastro, un recorregut final de 120 km i no massa desnivell, però molt trencacames amb algún portet i carreteres molt botoses, i amb un acompanyant de primera, el Marc vilanova. L’objectiu era estar barallant-me amb els primers i donar-ho tot per verure l’estat real de forma per encarar les pròximes setmanes. Hi havia premis als 3 primers de cada categoria per lo que s’esperava que hi hagués tralla. Pràcticament de sortida es van escapar 2 pros, així que aquests ja ni els veuriem. La primera selecció es va fer a un repetxo dur on ja vam quedar només uns 25 tios i apartir d’aquí es va anar a un ritme còmode durant uns quants kilòmetres, amb el Marc fent de les seves i tirant del grup en algunes ocasions. Lo fort començava en el kilòmetre 65 on vendria un port de 15 kilòmetres. La primera part no hi havia gaire pendent i es on van començar els atacs. Quan ja vaig veure que el port s’empinava vaig ser jo el que vaig atacar, no es quedava ni deu, després continuen els atacs i fa que el ritme de pujada sigui molt fort. Aquí vaig patir de valent i vaig estar a punt de quedar-me. Consegueixo salvar la situació i ens quedem uns 20 tios o menys, i el ritme s’accelera semblant una curssa en tota regla. La baixada a full i es succeeixen els atacs, pero no consegueis escapar-se ningú, fins que en un petit repetxo i agafant a la gent desprevinguda el Marc consegueix marxar. La última part del recorregut es fa fer molt dura, jo anava just i hi havien repetxos curts però de rampes que rondarien el 10%. Ja a un kilòmetre de meta amb els atacs del grup per sprintar els calambres  em van deixar fora de lloc sense poder lluitar pel quart lloc.

El resultat final el Marc Vilanova 2º i jo 17º i lo més important barallant-me amb els masters i els èlits. Els Trempolins vam deixar el pabelló ben alt a terres aragoneses.

Deixo l’enllaç de la classificació:  http://www.clubciclistabarbastro.com/RutaSomontano/2011/RSV2011clasificacionesCAT.pdf

La màquina a punt

Aquest cap de setmana ha anat tot sobre lo previst, fotre tralla! dissabte em vaig desplaçar a Graus, on vaig quedar amb alguns companys de l’equip del CC. Pardinyes per entrenar i de pas veure l’ambientillo de la marxa Puertos de la Ribagorza. Em vaig trobar molt bé durant tot el dia, vaig veure al Saul i al Riba que anaven ben col·locats i al Canals que va patir les consequencies de sortir massa endarrerit. La pujada a Laguarres bon ritme, pujada quasi a tope i a esperar als companys. L’anada cap a Graus un bon calentón amb l’equip on no s’escaqueava ningú i tots 4 tiravem a bloc durant un rato. Ja a la pujada del Turbon vaig tornar a tirar a tope junt amb un company i fent de gregari al canals(amb qui vaig coincidir durant una part del recorregut) fins a dalt de port on ja vaig parar a esperar als companys, que venien pel darrere. Ja amb bona feina feta no se’ns ocurreix altra cosa que l’últim tram de la marxa curta d’uns 30 km, que era més o menys plà amb repetxos i amb vent en contra, ens posem a tirar a bloc. Vam patir molt, sobretot als repetxos, però no ens vam amagar res i ho vam donar tot arribant rebentadissims a Graus, amb una mitjana en aquests últims 30 km de 39’5 km/h i una mitjana total dels 130 km de quasi 34 km/h.

Sobre tot destacar el bon ambient del grup, molt bons companys el Manel, l’Astu i el Xavi, amb els que espere compartir bons moments.

 

La sortida d’avui tocava amb la Unió per anar a Coll d’Ares. Quasi tots han sortit mitja hora abans per no fer massa tard a l’hora d’esmorzar. Jo, juntament amb el Gabi, el Roger i l’Admella hem sortit a les 8h. La meva intenció estava clara, agafar a la més gent possible, així que ja de sortida a per feina amb el dubte de com estarien les cames després de la tralla del dia anterior. Fins a Àger bons temps arribant amb meys d’una hora i reservant-me per la pujada que m’esperava a fondo. Volia intentar fer 55’ al port que crec que seria un bon temps, així que des de baix agafo el ritme amb bona cadència per tirar milles i a agafar a la gent. Les sensacions al principi no són dolentes, però ja veig que arrastro fatiga d’ahir perquè les pulsacions no acaben de pujar encara que el ritme que porto es bo. Vaig agafant a tota la gent excepte al Mingo que corona a només 500 metres davant meu i jo mentre apreto per fer un temps boníssim de 51’36”, record personal. Ja amb la feina feta la tornada normal.

He estat comparant temps de quan al gener estava ja competint i sembla que estic al mateix nivell, per tant ja he recuperat la forma que tenia al 100%. A partir d’ara queda millorar perquè crec que encara tinc molt de marge i puc fer un bon estiu i tornar a ser el que era

Poc entreno, bons resultats

A vegades creiem que entrenant molt s’aconsegueixen millors resultats, i en el meu cas s’ha donat així en les temporades que porte fent ciclisme. Però aquest any algo ha canviat perquè amb molt menys entreno que altres anys l’estic assimilant molt millor. Ja a la pretenporada em vaig veure bastant fort i des de que he tornat a entrenar després de la caiguda he millorat molt ràpidament sense fer gran volum d’entrenament.  Un exemple es la pujada que vaig fer ahir a Pessonada, volia provar de fer una bona pujada però les males sensacions que tenia i la calor que feia va estar a punt de fer-me tirar enrere. Després de tenir que calentar més del previst vaig decidir fer la pujada però sense anar a buscar temps.  Als primers kilòmetres ja vaig veure que la velocitat que portava era alta i vaig decidir forçar una mica més per veure si baixava per primer cop de 20’.  Doncs si, 19’46” i axò que no tenia ni el millor dia de cames ni era el millor dia per la calor que feia. Vaig acabar molt satisfet veient que encara que entreni poc estic millorant dia a dia.

Setmana difícil

Aquesta setmana he anat conbinant una mica de tot, un dia carretera, un altre rodillo y el dijous MTB. Avui amb motiu de la Montsec-Montsec he aprofitat per fer kilòmetros i encara que jo no le feta he tirat amb 2 companys del club de Lleida que me trobat direcció Camarasa. D’allà hem anat a fer Vilanova de la Sal, el primer port de la marxa i aquí ja me tornat sol per trobar-me els de la prova i anant veien com anava el percal i de pas arribar a casa una mica més entretingut. M’han sortit 130 km en 4h30’ i 157ppm, que per ara ha estat el dia més llarg des de la lesió, això si, ara estic trinxat.

Però lo dificil d’aquesta setmana no ha sigut l’entreno, sino el pal tan gros que ens hem emportat per la perdua d’un company i amic amb el que personalment he viscut moltes experiencies agradables i així es com el recordaré. Luque, des d’aquí el meu petit homenatje i mai t’oblidaré , descansa en pau.